El 3 d’agost
de 1772, Joan Vellber, Benet Padrós i Agustí Carrera, en nom d’una seixantena
de persones, signaven un document que actualment es guarda a l’Arxiu Històric
Ciutat de Barcelona. Els signants i les persones que representaven eren teixidors
de Castellterçol que es queixaven a la Junta de Comerç que els paraires del
poble no els podien donar feina i que els havien despatxat. Aquest darrer fet
havia provocat que haguessin hagut de buscar feina a Centelles.
 |
| Paraire treballant |
Com veurem tot
seguit, es tractava del que avui dia en diem un conflicte col·lectiu, adaptat,
això sí, al seu context històric. Per entendre què estava passant i la relació
que tenia aquesta manifestació col·lectiva obrera
amb la vila de Centelles, cal posar sobre la taula alguns elements.
El primer
d’ells és, com és ben sabut, la presència a Centelles d’un important nucli
paraire. Els paraires eren persones que
elaboraven la llana i que amb el pas del temps s’anaven convertint en
empresaris que donaven feina a domicili a filador(e)s i teixidor(e)s). El segon
element és que els paraires de Centelles utilitzaven matèries primeres de
diversos llocs, fins i tot de fora de Catalunya, i donaven feina a mà d’obra de
diferents punts de la comarca. En aquest sentit, bona part de la producció
llanera de Centelles es filava o teixia a Castellterçol, una altra vila amb una
presència molt important del sector llaner. Sembla que aquestes relacions
haurien començat o haurien canviat de forma important cap a 1770 o 1771, com
posa de manifest un escrit del secretari de l’ajuntament de Castellterçol,
Antoni Bruchfeus, del 6 de setembre de 1772, que deia que “(...) no
podian los de la presente villa lograr el que los texedores texessen sus
piessas conforme à las ordenasas de la Cofadria (sic), vozeando estos à la primera quexa
de que ya texerian para los Pelayres forasteros (...)”.
 |
| Un teler manual |
El fet que
filador(e)s i teixidor(e)s del Moianès treballessin per a gent d’altres pobles
(segurament) va fer que el preu de la mà d’obra s’encarís i va donar lloc a un
grup força nombrós de persones que depenien del treball aliè. Però a
Castellterçol la producció llanera era controlada per un gremi dirigit per 24
persones (16 paraires i 8 teixidors) que controlaven l’associació de manera
vitalícia i que estaven emparentats entre ells per llaços familiars o
d’amistat. D’altra banda, la vila també tenia un grup de teixidors que volien
treballar a jornal i que acabaven acceptant qualsevol producte, encara que fos
de mala qualitat, perquè “(...) hazen tres, ô quatro piezas al año siendo
jornaleros lo restante del año”, fet que fa palesa de manera
indirecta la seva relació amb altres sectors productius. Però és poc probable
que la carta de reclamació que es va enviar a la Junta de Comerç fos
redactada per aquests teixidors; més aviat, els seus autors serien un sector
format per treballadors per compte d’altre que vivien la manca de feina com un
acomiadament (perquè la seva supervivència es lligava al treball protoindustrial).
L’informe que
va fer el batlle remarcava que a la pràctica no hi havia teixidor(e)s de
Castellterçol sense feina i que l’origen del problema es trobava en què “(... )
los mismos texedores cuidan de que las mujeres de la presente Villa y demas
lugares vesinos ilen estambres para los pelaires de Sentellas, motivo que los
Pelaires de la presente villa no puedan hazer ilar tantos estambres como antes,
y haun los pocos que se ilan son de infima calidad (...)”. Això feia
incrementar el preu i disminuir la qualitat del producte final, situació davant
la qual el gremi va acordar un augment del que calia pagar per peça teixida de
part de paraires forans. En fer recaure aquest pagament en els paraires i no en
els teixidors, el resultat era l’atur, perquè als paraires de Centelles ja no
els sortia a compte fer treballar els teixidor(e)s i filador(e)s de
Castellterçol.
El rebombori
que aquesta mesura va aixecar va provocar que el gremi s’hagués de fer enrere i
retirar la taxa. En una mena de pla B, es va procedir a exigir que només es
treballés amb llana rentada dins del poble: d’aquesta manera es prohibia
indirectament treballar per als paraires de Centelles, que com els d’altres
pobles (Moià, Cardona o Manresa), duien les seves llanes a teixir a Castellterçol.
Això va fer
que els teixidors recorreguessin a la
Junta de Comerç, i que s’organitzessin i amenacessin els
directors del gremi, tal com recull una carta del batlle Josep Bruchfeus (14 de
setembre de 1772):
“ (…) ademas comparecieron unos papeles en muchas de las puertas de los 24
de la Junta
[del gremi] unos dessian fuego otros quitarle el cuello otros
la cabessa (…) no dudo que si los agraviados no se uviecen
(sic) movido a conpacion (sic) se uviera (sic) justificado ser de los
capatasses de los texedores los papeles (...)”.
Un document
signat per Thomas de Llança al 25 de gener de 1773, en referència al paraires
de Castellterçol, afirmava que l’objectiu final era “abatir a los texedores
obligandoles a trabajar para ellos solos”. En el mateix sentit, un
document del 8 de desembre de 1774 diu que el conflicte pel lloc on s’havia de
rentar la llana “(...) se reduce â estancar la libertad de los
Jornaleros, paraque no puedan trabajar sino por los Pelayres de dicha Villa
(...)”, i afirma que es busquen jornals més barats i no tant controlar la
qualitat de la llana.
Aquest
conflicte es va agreujar arran de la retenció de quatre peces de roba fetes per
a paraires de Centelles, que ni la intervenció de la Junta de Comerç aconseguia
que els fossin tornades. Es feia així encara més difícil que els teixidors
treballessin per als paraires forans, perquè aquests s’exposaven a perdre la
seva matèria primera; els teixidors fins i tot varen posar per escrit que
potser haurien de marxar del poble a buscar feina en un altre lloc.
En aquest
context de manca de feina i crispació social, el 2 de setembre de 1773 s’envia
a la Junta de
Comerç una carta firmada per “Tots los
pobres”, i en nom seu signa Antoni Santa Creu, en la qual es demana que
aquesta es digni a “(...) mirar per los
pobres que som tres ò quatre que desde que no podem treballar per Centelles
nosaltres ni nostres criaturas avem de passar la vida ab una gran miseria que
lo que mes nos tormenta es la talent y tanta que casi se pot dir fam y altres
que no es tanta la miseria (...)”. Aquesta carta demana que es faci el
possible per donar-los feina, que és la seva salvació, “(...) que la renda dels pobres es lo treball y
privantlos esto es llevarlos la vida.”
Assabentats
d’aquesta petició, el 26 de setembre de 1773, els representants del gremi
contestaran que Santa Creu (la persona que signava la carta) és expurio i que tot i estar casat mai ha
tingut fills i que no teixeix per als de Centelles. Dos dels qui havien signat
la carta varen ser desqualificats dient que tenien feina per compte d’alguns
paraires de Centelles i que encara no l’havien feta, motiu pel qual se’ls
qualificava de vagos. Amb tot, els
representants gremials varen saber veure l’origen del conflicte: “(...) estos
texidos quieren libertad, y no sobordinacion (sic) a las constituciones de la Cofradia; quieren
trabajar a medida de su antojo, y no conforme a la ley. Antonio Santa Creu es
el apoyo de toda esta calidad de gente, en su cassa son continuas las juntas,
alli se fraguan los enredos, se mormura (sic) de todo el Pueblo y por fin se
remata con porrones de vino, allí pierden el tiempo y gastan lo poco que ganan[,]
fomentan la discordia y dan realses a la pobreza, y despues con la capa de
Pobres, aparentan sus enredos, y mienten sin medida (...)”. Sabem
que ja en aquells moments alguns teixidors de Castellterçol marxaven d’aquesta
vila: “(...) muchas familias han tenido que desamparar la villa
por no tener que trabajar, ni hallar cosa alguna respectiva al oficio en que
emplearse, y las demas que quedan se ven subordinadas y subyugadas a la
voluntad de los 24 (...)”. Recordem que aquests 24 eren les persones
que formaven la junta del gremi. Alguns d’aquests teixidors, junt amb les seves
famílies, sembla que varen acabar instal·lant-se a Centelles.
 |
| Font Grossa de Centelles |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada