dimarts, 4 de juliol del 2017

Un nínxol amb un únic nom: Florència Altarriba



Aprofitant que era la Festa Major de la Castanya em vaig deixar caure al cementiri, on em va assaltar el fantasma de la Florència. Ja fa anys que ho vaig escriure, però mai no l'havia tinguda tan a prop:



"És el cas de Florència Altarriba Blancafort, de seixanta anys d’edat, que viu a la Cortada (el Brull), vídua, i que compareix el 14 de gener de 1943 davant del jutge municipal i declara que va ser detinguda el 2 de juliol de 1938. La varen dur a la rectoria del Brull, que feia funcions d’ajuntament,
“(...) y al día siguiente con un camión fueron transportados a Aiguafreda y aquella misma noche los llevaron a Barcelona donde estuvo detenida hasta el 27 de agosto siguiente.
Fue detenida porque tenía dos hijos desertores del Ejército rojo y porque se negaba a decir donde estaban.
Al ser detenida fue conducida a Brull, donde fue objeto de amenazas de muerte. Al día siguiente fue conducida a Aiguafreda donde fue despojada de los alimentos que llevaba. A la noche siguiente fue conducida a Barcelona a la cárcel del SIM.[1]
El 31 de juliol de 1940, el seu fill Jaume Brunet compareixia davant la Comissió Qualificadora del servei militar i declarava que s’havia amagat per no ingressar a un exèrcit en què no creia, “(...) hasta el 2 de febrero de 1939 en que fue liberado por el Ejército salvador y ni por más de que los rojos lo persiguieron ocupando su domicilio varios días y encarcelando a su madre durante más de dos meses logró escaparse de prestarles sumisión.[2]
La Florència va ser testimoni de les tortures de què foren objecte alguns dels seus veïns (un home i una dona). Les persones que havien comès aquests actes eren carabiners que anaven acompanyats de Josep Puigaslloses Fàbregas. Mentre aquest darrer només maltractava les persones de paraula, la conducta dels carabiners era molt més dura.[3] Com ja s’ha dit, Puigsaslloses va acabar empresonat i va ser acusat de la mort del veí del Brull Ramon Tordera Clapera, pagès, alcalde i sometent, assassinat als 64 anys.[4] Creiem que mai no s’han aclarit les circumstàncies del seu assassinat. De fet, un informe de l’Ajuntament del Brull del 19 de febrer de 1942, adreçat al fiscal instructor de la Causa General, deia que els seus familiars no sabien ni quan ni on havia mort, però pel que els havia dit l’amo de la Rovira de Centelles, hauria mort a Barcelona el 18 d’octubre de 1938. Aquest home, de qui no es diu el nom, havia estat detingut amb ell i era, per tant, una altra víctima del SIM." 

"All in all you're just another brick in the wall " (Pink Floyd)




[1] Segons les dades de la Presó de Dones de Barcelona, hi hauria passat 51 dies. Causa General, Cárceles y sacas.
[2] Arxiu Municipal del Brull, Quintes, caixa 248. La redacció és ambigua, perquè Brunet no va incorporar-se mai a files.
[3] Causa General, Cárceles y sacas.
[4] Causa General, El Brull, informe de la Guàrdia Civil del 6 de febrer de 1942.
Josep Puigsaslloses Fabregas va ser condemnat a 15 de presó i va sortir en llibertat vigilada l’octubre de 1944. Vivia al Maset. El seu germà Lluís també va ser posat en llibertat vigilada al 1946, tot i que es deia que aquesta mesura faria mal efecte. Arxiu Municipal del Brull, caixa 245 (Junta de Llibertat Vigilada).

diumenge, 16 d’abril del 2017

La Pastora, cent anys del seu naixement

Teresa Pla Meseguer, també coneguda com a Florencio, La Pastora, Teresot, el terror del Caro o Durruti, va néixer a Vallibona (Castelló de la Plana) ara fa cent anys. De sexe ambigu, va ser inscrita al registre civil com a dona per no haver de fer el servei militar, però el servei d'armes el va rendir sobradament. 
Mas la Pastora, a la Pobla de Benifassà

L'any 1949, un tinent de la guàrdia civil i altres membres del sometent la van obligar a despullar-se per comprovar si era cert el que se'n deia. Humiliada, es va unir al maquis després que la Guàrdia Civil cremés un mas proper on ella feia de pastora per reprimir el suport als insurgents. També va haver de presenciar com el masover del mas on treballava, que ara es coneix com la Pastora, era castrat per la Guardia Civil i després assassinat a sang freda.
Des de llavors, es va vestir com un home, es va tallar el cabell, i es va fer dir Florencio. Va participar en diferents accions de la resistència, especialment pel seu coneixement del terreny. Finalment, junt amb un tal Francisco, varen abandonar el maquis temerosos que els acusessin d'haver abandonat un company. D'aquesta manera es convertiren en simples delinqüents, perseguits per les forces de l'ordre.
Per sobreviure, varen fer diferents atracaments, entre els quals destaca el de la casa dels Nomen, a Tortosa, on Francisco va ser ferit. Amb Francisco mort, la Pastora es trobava sola com mai abans no ho havia estat. Dos anys després, aconseguia arribar a Andorra i refer la seva vida: per sobreviure es va dedicar al contraban de tabac.
Denunciat com a contrabandista, va ser expulsada d'Andorra i detingut a Espanya, on se l'acusà de 29 assassinats. Mai no se'n va poder provar cap, i ell sempre ho va negar. Va reconèixer, això sí, que havia apallissat algunes de les persones que de jove l'havien maltractada i humiliada. Va ser condemnada a mort, però la condemna mai no es va executar. De tota manera, va passar 20 anys a la presó de València, fins que va ser indultada l'any 1978. Acollida per un funcionari de la presó, va morir a casa seva l'any 2004.
Si en voleu saber més, podeu llegir el llibre de José Calvo, La Pastora, del monte al mito (Vinaròs, 2009) o la versió novel·lada per Alicia Giménez Bartlett (Donde nadie te encuentre. Barcelona, 2011).