Se'n va, però, per la porta gran, com l'esportista que es retira abans que el seu públic el vegi derrotat. Ara quedarà un espai que algú hauria d'ocupar. No sé si serà possible, perquè em temo que el mateix context que ha dut l'Enric a prendre aquesta decisió farà que no n'hi hagi cap més com ell.
Em sembla que era de les poques persones que sabia com s'havia de pensar el món en termes excursionistes, perquè els altres -jo el primer- no n'hem sabut mai. Segur que seguirà pensant el món en termes excursionistes, si més no en la intimitat. Em deia que ja no tenia res més per dir, que sentia que es repetia. Però jo no perdo l'esperança que algun dia senti la necessitat de comunicar alguna cosa nova. L'excursionisme és tan dinàmic avui dia que segur que el farà parlar...
El més preocupant, però, és que amb ell es tanca una de les poques veus que eren capaces de parlar de la nostra afició amb una certa distància, de tenir referents més enllà del nostre país petit.
Els temps estan canviant, i tant que estan canviant. Recordo fa un parell d'anys que vàrem organitzar un curs per parlar i debatre sobre el present i el futur de l'excursionisme. Li vàrem voler donar nivell universitari i només un parell de persones varen respondre a la nostra crida.
Sé que això el va marcar profundament, com m'ha marcat a mi. Sé que de l'emoció inicial i del pacte del Castell de Taradell (1) vàrem passar al silenci digital. La poca resposta d'aquell curs d'estiu ens hi va dur. D'això ja n'havíem parlat.
M'agradaria que el seu lloc no quedés buit en el nostre mundillo, pel bé de tots plegats. Que algú ocupés el seu lloc. Però sóc, hores d'ara, força pessimista.
En tot cas, Enric, que en allò que emprenguis t'acompanyin els vents de la satisfacció. I si vols tornar, compta que els teus seguidors t'estarem esperant.
1 - El pacte del Castell de Taradell va ser una excursió que amb el Lluís de Taradell vàrem fer en aquest indret osonenc per posar en marxa una cosa que vàrem anomenar Discursionisme. Volia ser una comunitat online per parlar sobre les nostres coses i sobretot reflexionar-hi com tots tres havíem fet individualment. Va durar un any i no va passar res.