dilluns, 15 de febrer del 2016

La Payrona, la dona acusada de ser bruixa de Centelles



La Payrona, la dona acusada de ser bruixa de Centelles


Francesc Roma i Casanovas

Quan a inicis del segle XVII es desencadena la gran cacera de bruixes a casa nostra, una desconeguda Elisabet Cerdà declara haver-se reunit amb altres dones, haver-se’ls aparegut el dimoni i haver fet caure pedregades. I, a més a més, també declara que havia anat acompanyada d'una tal Cerdana del pla de la Garga i de la "vella de la parròquia de Sentelles". Hores d'ara no sabem d'on era Elisabet Cerdà, però segons les seves declaracions a Centelles hi hauria hagut, com a mínim, dues dones sospitoses de ser bruixes: la Cerdana del pla de la Garga i una dona vella de Centelles que ara ja sabem que es feia dir Payrona.
Ja fa temps que Dolors Bernal va publicar les dades que es conserven sobre la mort de la Peyrona, recollides en el registre de defuncions de la parròquia de Centelles. Segons el rector de Centelles, el dia 20 de juny de 1619 es va enterrar al cementiri de Sant Antoni de les Codines una dona anomenada Payrona, una dona molt vella, nascuda a França. Havia mort de manera natural després de passar més de sis mesos a la presó de Centelles, on havia estat reclosa per ser considerada bruixa. El procés va declarar provat que havia donat i tret golls, i, tot i que sembla que se sospitava d'algun altre càrrec, res no es va poder demostrar. Trobada culpable de donar i treure golls, va ser sentenciada a assots i a desterrament, però, quan ja la sentència era ferma, un matí la varen trobar morta a la presó. Com que la mort va ser sobtada, no va tenir temps de rebre els sagraments ni de fer testament.
El document traspua certa compassió per aquesta dona: la Payrona estava sota sospita perquè aquell 1619 a Catalunya s'havien sentenciat i encara se sentenciaven cada dia moltes bruixes, especialment al Bisbat de Vic, i aquest clima d’histèria col·lectiva hauria propiciat el seu empresonament.
El document continua dient que la varen enterrar amb cautela, com ja insinua la inhumació a l'ermita de Sant Antoni (a la Payrona li hauria correspost ser enterrada al cementiri parroquial). Tot plegat perquè el capellà tenia la intenció de complir els deures religiosos amb una dona cristiana, però al mateix temps intentava no enfrontar-se obertament amb la resta del poble. Per al rector, la Payrona era una dona creient, perquè abans d'entrar a la presó s'havia confessat i combregat estant a Valldaneu i més tard, ja a Centelles, quan era a la presó. 

Aquest primer document acaba amb dues frases que indiquen la importància que va tenir la caça de bruixes en aquell any. En primer lloc, el capellà afirma que aquell 1619 hi havia hagut una gran persecució de bruixes a Catalunya i que se n'havien penjat una infinitat. I, en segon lloc, diu que només a Granollers s'havien penjat a la forca nou persones acusades de bruixeria d'una sola vegada.
Si totes aquestes dades eren conegudes, el que fins ara no s'havia tret a la llum pública era la correspondència entre el rector i el vicari general que es va generar arran d'aquest cas.
Damià Bolló, rector de Centelles, va enviar una carta a Antoni Vallespir, oficial i vicari general del bisbe de Vic. La carta porta data del 29 de juny de 1619, potser per nerviosisme (la resposta està datada el dia 19, just el dia abans de l'enterrament).
En aquest missiva, Bolló li comunica que a la presó de la vila ha mort, de manera natural, una dona anomenada Payrona, que -com ja sabem- havien detingut per bruixa i sentenciat a ser assotada i desterrada. Un cop llegida la sentència, havia mort amb fama d'haver estat bruixa.
I va ser aquí on començaren els maldecaps, perquè –tal com diu el document– el poble de Centelles es va inquietar perquè creia que allà on s'havien inhumat bruixes havien caigut grans pedregades, de manera que es negaven a deixar-la enterrar en terra santa.
I llavors va ser quan el rector Bolló va demostrar el seu esperit caritatiu, perquè en comptes de deixar-se dur per l'escepticisme dels seus parroquians, va optar per consultar el cas als seus superiors i fer saber al vicari que des del seu punt de vista no hi havia raó suficient per no enterrar-la. Tot i així, va condescendir amb els qui no pensaven com ell i va accedir a consultar-ho amb el vicari.
El vicari, el dia 20, va contestar –en el mateix document que havia rebut– dient que ja estava estudiant el cas i que d'entrada li semblava que si aquella dona no havia estat sentenciada a mort era perquè el cas no tenia prou càrrega probatòria, motiu pel qual li ordenava d'enterrar-la en terra sagrada, tot i que demanava més informació que pogués demostrar que era creient: si tenia rosari, creu i butlla, i si havia rebuts els sants sagraments. Si es complien totes aquestes condicions, no se li podia negar l'enterrament catòlic. 

De tornada a Centelles, el rector va anotar a la carta, a la seva banda esquerra: "Dit die de 20 de juny 1619 fonch soterrada dita Peyrona en lo sementiri de S. Antoni de las Codinas de dita parª".
El resum dels fets és força senzill: enmig d'un clima de psicosi que anomenem cacera de bruixes, una dona de Centelles, vella i d'origen estranger, segurament sense relacions familiars al poble, és acusada de donar i treure golls. No sabem si hi va tenir alguna cosa a veure el fet que el seu nom aparegués en un altre cas de bruixeria que havia tingut lloc poc abans. El cert és que, a resultes d'això, és encarcerada, jutjada i condemnada a un càstig menor (assots i desterrament), però abans d'executar-se la sentència, mor –sembla que de manera natural– a la presó de Centelles.
Un cop morta, la gent del poble intenta fer veure al capellà que no la pot enterrar al cementiri per evitar que comenci un episodi de pedregades que faci malbé totes les collites. Però el capellà considera que mereix ser enterrada com a catòlica que era. Després de consultar el cas amb el vicari, finalment el cos és enterrat "amb cautela" al cementiri de Sant Antoni de les Codines.

Referències
Bernal Creus, Maria Dolors: "Les bruixes a Centelles" a Cau de bruixes de Centelles, 1998-2007. Centelles: Ajuntament de Centelles, 2007 (Centelles, Festa Major d'Hivern).
Ginebra, Rafael: Condemnades per bruixes: processos judicials al Vallès i al Moianès a principis del segle XVII. Granollers: Museu de Granollers, Associació Cultural Modilianum i Museu d'Història de Catalunya, 2007.
Referències documentals: ABEV, Centelles, Santa Coloma, D/3 i ABEV, Centelles, Santa Coloma, Q/1. 
(publicat a El Portal, gener de 2016).