diumenge, 16 d’abril del 2017

La Pastora, cent anys del seu naixement

Teresa Pla Meseguer, també coneguda com a Florencio, La Pastora, Teresot, el terror del Caro o Durruti, va néixer a Vallibona (Castelló de la Plana) ara fa cent anys. De sexe ambigu, va ser inscrita al registre civil com a dona per no haver de fer el servei militar, però el servei d'armes el va rendir sobradament. 
Mas la Pastora, a la Pobla de Benifassà

L'any 1949, un tinent de la guàrdia civil i altres membres del sometent la van obligar a despullar-se per comprovar si era cert el que se'n deia. Humiliada, es va unir al maquis després que la Guàrdia Civil cremés un mas proper on ella feia de pastora per reprimir el suport als insurgents. També va haver de presenciar com el masover del mas on treballava, que ara es coneix com la Pastora, era castrat per la Guardia Civil i després assassinat a sang freda.
Des de llavors, es va vestir com un home, es va tallar el cabell, i es va fer dir Florencio. Va participar en diferents accions de la resistència, especialment pel seu coneixement del terreny. Finalment, junt amb un tal Francisco, varen abandonar el maquis temerosos que els acusessin d'haver abandonat un company. D'aquesta manera es convertiren en simples delinqüents, perseguits per les forces de l'ordre.
Per sobreviure, varen fer diferents atracaments, entre els quals destaca el de la casa dels Nomen, a Tortosa, on Francisco va ser ferit. Amb Francisco mort, la Pastora es trobava sola com mai abans no ho havia estat. Dos anys després, aconseguia arribar a Andorra i refer la seva vida: per sobreviure es va dedicar al contraban de tabac.
Denunciat com a contrabandista, va ser expulsada d'Andorra i detingut a Espanya, on se l'acusà de 29 assassinats. Mai no se'n va poder provar cap, i ell sempre ho va negar. Va reconèixer, això sí, que havia apallissat algunes de les persones que de jove l'havien maltractada i humiliada. Va ser condemnada a mort, però la condemna mai no es va executar. De tota manera, va passar 20 anys a la presó de València, fins que va ser indultada l'any 1978. Acollida per un funcionari de la presó, va morir a casa seva l'any 2004.
Si en voleu saber més, podeu llegir el llibre de José Calvo, La Pastora, del monte al mito (Vinaròs, 2009) o la versió novel·lada per Alicia Giménez Bartlett (Donde nadie te encuentre. Barcelona, 2011).