Aquest nou codi parla de la responsabilitat individual que suposa el fet d'anar a la muntanya, l'esperit d'equip que s'ha d'observar i el respecte per les altres persones, les responsabilitats dels guies de muntanya, la importància de l'ètica en les pràctiques en medi natural... Es interessant el fet que deixa a criteri individual l'ús d'oxigen adicional en les activitats de muntanya, en contra del que se suposa que aquesta entitat hauria d'assumir des del moment en què es va adherir al codi mundial anti-dopatge. I finalment posa el dit a la llaga quan acaba dient que s'espera que els operadors comercials reconeguin les limitacions del cliens que duen a muntanyes de 8000 metres o igual de perilloses. S'ensuma potser, la UIAA, un seguit de cròniques de morts anunciades a la muntnaya?