Els primers dies de març de l’any 2010 alguns mitjans de
comunicació publicaven que l'atur femení
és més baix que el masculí per primer cop en 20 anys. Era el resultat d’un
estudi promogut per l’empresa Manpower i dirigit per Josep Oliver (UAB). El
cert, però, és que aquest pas havia tingut lloc una mica abans, un dia imprecís
del primer quadrimestre de 2008, segons les dades que ofereix l’IDESCAT a
partir dels resultats de l’EPA.
D’altra banda, un estudi de l’Observatori Català de la
Joventut sobre la situació laboral de les persones joves a Catalunya durant el
primer trimestre de 2012, a part de posar sobre la taula la incidència de
l’atur en aquest col·lectiu, arribava a la conclusió que en aquell trimestre
l’atur juvenil seguia sent major entre els homes que entre les dones i deia que
“aquesta és una peculiaritat d’aquest
període de crisi que es manté força estable”, al voltant de 6 punts de
diferència, i que afectava sobretot els més joves (de 16 a 29 anys).
L’atur registrat al Bages va mostrar un comportament semblant,
segons dades de l’Observatori del Bages, tot i que amb el pas del temps les
diferències han anat desapareixent (de tota manera, a desembre de 2012 hi havia,
al conjunt comarcal, 268 homes aturats més que no dones).
Tot fa pensar, en conclusió, que alguna cosa està canviant en
l’estructura per gèneres de l’atur i l’ocupació a casa nostra (no sembla que
estigui passant el mateix a la resta d’Espanya, o com a mínim no de manera tan
acusada). El que no tenim clar són les causes d’aquest canvi; i tampoc no sabem
si es tracta d’un canvi estructural o si simplement serà una manera transitòria
d’adaptar-se a una conjuntura de crisi.
Pel que fa a les causes, s’ha especulat amb el fet que la
crisi hauria afectat menys els sectors terciaris, on les dones són més
presents, però també s’ha dit que les dones estarien millor preparades en
aquest context gràcies al seu nivell de formació més elevat. El temps ens haurà
de permetre’n una interpretació més acurada, donat que totes dues explicacions
es poden mantenir amb les dades de què disposem avui dia.
Ara bé, en relació a si es tracta d’un canvi estructural,
algunes dades semblen indicar que alguna cosa està canviant en el món laboral
que estem vivint.
Una de les coses que sorprèn (gratament, per cert) és la
reducció de la bretxa salarial (o sigui, la diferència entre la mitjana del
guany salarial brut per hora dels homes i la mitjana del guany salarial brut
per hora de les dones com a percentatge de la mitjana del guany salarial brut
per hora dels homes). Si l’any 2002 aquest percentatge se situava a Catalunya
en el 20,2%, al 2010 ens trobàvem en un 16,9%, molt a prop de la mitjana
europea. Cal dir, però, que aquesta reducció no ha estat progressiva, sinó que
l’any 2008 es va produir un repunt que va estar a punt d’aconseguir de nou el
20%. Novament, no tenim perspectiva per veure si el canvi que es dóna en l’atur
femení a partir d’aquell any es pot correlacionar amb una disminució de les
desigualtats salarials per raó de gènere (que és el que mesura la bretxa
salarial). En tot cas, comença a ser sospitós
que tantes coses tinguessin lloc al 2008 i que no tinguin una explicació
comuna.
L’estudi de Josep Oliver ja apuntava el fet que en el segment
femení del mercat laboral no s’estava produint una destrucció d’ocupació tan
gran com en el segment masculí. En definitiva, que tot sembla indicar que el
treball femení està resistint millor que el masculí els embats de la crisi.
Però encara es pot dir alguna cosa més. Especialment, es pot
dir que entre el 2008 i el 2011 s’ha produït una clara pèrdua de treball
estable i indefinit (al voltant d’un 5%), però per contra, les diferències de
gènere no han existit; de manera que al 2011 el treball temporal, tant en homes
com en dones, se situava al voltant del 88%. Què vol dir això?
Cal ser prudent, un cop més, però tot sembla indicar que la
crisi ha afectat l’estructura de l’ocupació sense alterar les diferències de
gènere, si més no pel que fa a la relació entre treball indefinit i temporal. No
podem ser optimistes, però, perquè les dones han perdut un 48% dels contractes
indefinits en només 3 anys, mentre els temporals no haurien arribat al 10% de
reducció.
Tot i que no ens atrevim a afirmar que estiguem davant d’un
canvi estructural, sí que podem afirmar que les dades indiquen un increment de
la dualització del mercat laboral, amb un sector amb bons sous, contractes
estables i bones condicions de treball, i un altre sector amb sous més minsos,
més precarietat i pitjors condicions de treball. D’això, no n’hi ha dubte,
excepte que la part submergida del treball, l’anomenat treball negre, no sigui en molt bones condicions, cosa força
improbable. Potser sí que anem cap a una nova distribució de gènere dins de
l’ocupació, com sembla que anem cap a una nova distribució geopolítica del
poder econòmic en un món globalitzat. El temps, però, ens haurà d’ensenyar cap
a on anem.
