El llibre s’està morint: segons
dades de l’Agència de l’ISBN, durant 2013 es varen registrar un 16% menys de
llibres en paper que l’any anterior, i un 26% menys que al 2011. Els llibres en
format digital sembla que han aguantat millor, perquè han continuat creixent,
tot i que a xifres força reduïdes (2%). És cert que avui dia la gestió de
l’ISBN s’ha convertit en un producte cada cop més estrany i que dels 25 ebooks
més venuts a Amazon durant l’any 2013, deu (40%) eren llibres d’autoedició. Els
llibres d’autoedició és més probable que no es registrin a l’Agència de l’ISBN,
sobretot des que aquest tràmit ha estat cedit a organismes que cobren per
realitzar aquesta gestió.
En resum, que el món del llibre
està canviant ràpidament, i no sempre per a bé. Fa un parell de mesos, els
mitjans de comunicació ens informaven que Edi.cat havia decidit tancar la seva
línia de venda electrònica de llibres digitals. I el seu director, Jordi Ferré,
ho deia clarament: “Respecte a l'últim
any, hem triplicat el nombre de lectors digitals a l'estat espanyol, però s'han
reduït per dos els lectors que estan disposats a pagar per llegir en digital.
El 80% de productes que es descarreguen són gratuïts, alguns de legals, però
d'altres, no.”
El problema no és només de
protecció legal. El problema és que el públic lector cada dia és més reduït, i
el lector crític i compulsiu, una espècie en vies d’extinció. Els informes PISA
–que es fan amb adolescents– deixen clar que el percentatge d’estudiants que
diuen que llegeixen diàriament per plaer està disminuint a la majoria de països
de l’OCDE des de l’any 2000. Al 2009 els estudiants que no llegien per plaer
representaven el 37% del total, però a països com Àustria o Liechtenstein el
percentatge superava el 50%. Les noies llegien clarament més que els nois (73%
davant del 52%), i els grups socialment més afavorits més que els menys
afavorits (72% davant del 56%).
D’altra banda, i segons dades de
2013, la penetració del llibre en els consums culturals dels catalans i
catalanes de més de 14 anys no arribava al 60%, però tinguem en compte que el
35% havien llegit –en tot l’any i com a màxim– 4 llibres, o sigui, un cada tres
mesos!
Fins aquí el panorama tètric, un
panorama que podem ennegrir encara una mica més: els informes PISA no deixen
espai per al dubte: llegir diàriament per plaer està associat a un major
rendiment. I sembla que això no té tant a veure amb el temps que es dedica a la
lectura com amb el fet que aquesta lectura sigui per plaer. De tota manera, les
tendències són poc optimistes: “el plaer
de la lectura ha tendit a deteriorar-se, especialment entre els nois”,
conclou l’informe PISA.
En vista d’aquests resultats, els
analistes de PISA varen fer l’any 2011 una recomanació molt simple: la
dedicació dels pares i mares s’associa a majors rendiments. De manera que tenen
millors puntuacions els estudiants que llegeixen llibres amb els seus pares
durant el primer any d’educació primària i que aquest fet és independent dels
antecedents socioeconòmics de la família.
Per tant, encara que no ens
agradi, prediquem amb l’exemple i llegim amb els nostres fills i filles. I no
fem nostra la idea que qui ha d’ensenyar a llegir és, només, l’escola. Jo tan
sols recordo un cas descrit en la literatura en què el llegir en excés s’hagués
mostrat perjudicial per a les persones: és un personatge llarg i prim que forma
part d’una novel·la l’autor de la qual va morir la vigília de Sant Jordi de
1616...