El món va a batzegades (existencials)

Fa uns quants anys vaig descobrir un vell indret, les runes del Saní. S'hi arribava seguint un corriol gairebé invisible, enmig del bosc.
No hi havia trobat mai ningú i, un dia, hi vaig portar dues persones de qui hauré de parlar un altre dia. Feia estona que caminàvem quan darrera d'unes mates vàrem trobar tres persones: dos guardes forestals i un altre home.
Aquesta trobada va fer que canviés radicalment la meva percepció del lloc. Ja no era un lloc amagat, pertanyent al passat; hi havia més gent que el coneixia.
Ens varen dir que volien fer algunes reformes i ens vàrem acomiadar.

Pocs mesos després es va obrir una pista que arriba fins al lloc. Va ser la segona batzegada existencial. El lloc havia definitivament deixat de ser el que havia estat fins llavors.

La tercera batzegada va venir més tard, en llegir un llibre sobre un capellà excursionista del poble de Tona. De sobte, aquest indret es va convertir en l'amagatall d'una persona perseguida durant la guerra. Joan Colom i Grau, en el seu exili forçat, va escriure alguns versos sobre l'ermita de la Móra, que veia en la llunyania. El Saní, que en aquella època estava habitat, paradoxalment, tornava a ser per a mi un lloc salvatge i feréstec.

I és que la mondeïtat es construeix a batzegades.