En primer lloc, fa uns deu dies vaig tenir l'oportunitat de participar en una taula rodona sobre el futur de l'excursionisme a la Fira del Llibre de Muntanya. I dic que alguna cosa està canviant perquè sembla que es troben nous discursos, oberts a altres temps.
La reflexió sobre l'excursionisme havia arribat a un punt en què semblava haver esdevingut un plany constant de què qualsevol temps passat havia estat millor. Segurament això no s'ha perdut, i seguirem parlant de la pèrdua de valors, de la crisi d'un model... però per primera vegada en els darrers anys hi vaig sentir discursos nous, discursos que intenten posar en relació el que està passant en el nostre món amb el que passa en altres disciplines (com l'espeleologia) o en altres països.
Fins aquí, hi ha motius per ser optimistes, perquè els reptes semblen menys grossos quan se sap que ho són.
En segon lloc, tinc la sensació que alguna cosa està canviant perquè uns dies abans havia estat en unes jornades sobre turisme i muntanya i s'hi va parlar de moltes de les coses del nostre mundillo, però ningú es va recordar mai de dir-li pel seu nom. Ara sembla que tot sigui turisme de muntanya, o turisme actiu... En aquests ambients l'excursionisme no compta. No hagués costat gaire convidar algú que conegués el món excursionista per donar la seva visió, però no; ningú se'n va recordar. Però que consti que aquesta part del pastís que volen vendre als turistes actius, és un tros del fet excursionista. Que no se'ns oblidi.
Si algú està interessat en la jornada de turisme i muntanya: http://www.diba.cat/turismelocal/jornada_muntanya.asp
1 comentari:
Interpreto el que dius de la segúent manera:
1) Que des de dins de l'excursionisme han sorgit discursos renovadors, que obren perspectives esperançadores de futur per a conservar, "mutatis mutandis", la nostra activitat, el nostre esperit. Podries concretar una mica més a què et refereixes? Pots fer-nos cinc cèntims d'algun d'aquests plantejaments?
2) Que des de fora de l'excursionisme, és a dir, des de l'àmbit del turisme comercial (també hi ha un turisme no comercial), s'està realitzant una mena d'apropiació sense memòria d'un territori que fins ara era nostre (dels excursionistes). Suggereixes que haurem de reivindicar-nos, de defensar el nostre espai o, almenys, el nostre llegat, per tal de no quedar diluïts, anorreats per la màquina implacable de la comercialització de la natura?
Insisteixo, no sé si t'enterpreto bé les teves paraules enigmàtiques (ho dic en sentit positiu: els enigmes fan pensar).
jaume ll
Publica un comentari a l'entrada