Està clar que això de la mort de l'excursionsime va ser dues coses alhora:
- Una provocació (ja ho he dit altres vegades)
- Un intent d'explicar una situació de canvi en el món excursionista.
Fins aquí cap problema, només algunes picors en cossos aliens que el temps ha fet oblidar.
Ara bé, resulta que fent la recerca sobre l'excursionisme que m'ha ocupat durant els darrers anys m'he adonat de la següent situació.
- L'excursionisme s'ha esportivitzat fins a un extrem fins ara no imaginat.
- Malgrat això, mai abans no havia estat practicat per tantes persones ni hi havia hagut tants clubs com ara.
Però hi ha un tema sobre el qual cal meditar: en fer la meva recerca vaig buscar persones que responguessin afirmativament quan se'ls demanava si eren excursionistes.
Això vol dir que, més enllà de practicants de l'escalada, l'esquí, el senderisme, la BTT, etc. hi ha alguna cosa que els (ens) uneix. Alguna cosa ens porta a identificar-nos com a excursionistes i a sentir-nos part d'un fet social.
De manera que, hores d'ara, no tinc clar que es pugui dir que l'excursionisme és mort. Més aviat hauríem de parlar d'un excursionisme minoritari.
Però l'excursionisme existeix i es manifesta i es constitueix per una manera d'entendre la realitat.
Un altre dia hi haurem de tornar.
2 comentaris:
A mi m'agrada molt la paraula excursionisme perquè precisament ho engloba tot, pot ser: esportiu, cultural, científic, catalanista....
Aquest és el seu encant, que no té la paraula muntanyisme ni cap d'altre.
Es evident que ara és més esportiu que cap altra cosa`, just al revés que en els seus inicis. Hi si, hi han més curses que mai i més gent que mai fent esport a la muntanya, però no només això, també molts s'interessen per la fauna i la flora, el paisatge, la història, i això és el que té de bo l'excursionisme del nostre país.
El problema continua sent definir o delimitar que entenem o volem dir amb la paraula excursionisme.
Una manera d'entendre la realitat? Això és complicat.
Caldrà pensar-hi.
Publica un comentari a l'entrada