Llegeixo un informe de desembre passat adreçat al Parlament i al Govern francesos i em quedo esmaperdut, com si estigués veient estrelletes verdes i vermelles:
"Els esports de natura, per desenvolupar-se, s'acosten a les zones urbanes, es transformen i donen naixença a noves disciplines, a vegades impracticables a la natura.
Doncs potser sí, penso.
L'escalada ha vist incrementar en els darrers anys la quantitat d'instal·lacions urbanes per a la seva pràctica, alguns esports d'aigua es practiquen en instal·lacions artificials (com el canal del Segre), a França estan apareixent molt senders urbans, fins i tot a París, els ciclistes estan conquerint els espais peatonals de les ciutats...
I, a casa nostra, l'espeleologia ha entrat de ple en la febre competitiva amb un campionat de Catalunya i un campionat d’Espanya de tècniques de progressió vertical, que evidentment s'han de desenvolupar en espais no necessàriament cavernícoles.
El que deia: llegeixo i em frego els ulls, que em continuen fent pampallugues.
3 comentaris:
Francesc, de veritat que això et sorprèn?
Si?
Sí, el que no sé exactament és què em sorprèn... perquè són coses conegudes, a nivell particular. Suposo que el que em sorprèn és la tendència...
Poder així a la natura si podrà tornar a respirar...
Deixem-los que vagin fent, no?
Publica un comentari a l'entrada