Aquests dies estic parlant amb gent que practica excursionisme i els estic preguntant coses com què pensen que vol dir aquesta paraula. Una de les coses que més m'ha interesssat, però, ha estat que hi ha persones que insinuen una diferència entre la manera de fer excursionisme dels homes i la de les dones.
Ja fa temps vaig escriure un article en què aquestes coses s'insinuaven pel que feia a l'excursionisme d'abans de la guerra (anar-hi).
Pel que sembla, hi hauria sensibilitats diferents sobre la muntanya. D'aquesta manera, els homes seríem més conqueridors de la natura, mentre que les dones tindrien una actitud més intimista.
No sé què en penseu?
Us sembla que és així?
4 comentaris:
Crec que en bona part si que és cert? Si hi ha diferències en tots els àmbits de la vida entre homes i dones, per què ha de ser diferent a la muntanya?
No tinc tant clar que la diferència, però, sigui que l'home té una vocació de conquesta i la dona la seva sempirterna sensibilitat.
Fins on jo conec la literatura, les ascensions, les escalades i les vivències entre homes i dones a la muntanya són en forces aspectes difrents. Parlar-ne exigiria moltes ratlles.
M'estic llegint el teu treball en pdf.
Quan acabi hi diré la meva.
Salutacions.
Abans de res, Francesc, felicitar-te pel teu treball que has enllaçat, que he llegit amb molt de gust.
“D'aquesta manera, els homes seríem més conqueridors de la natura, mentre que les dones tindrien una actitud més intimista.”
Aquesta és la teva proposició sobre la que cal manifestar-se.
La història, a la que t’has aproximat en el teu treball –segur que coincidim en l’apreciació que a la història només podem aproximar-nos-hi- , ha estat la que sembla que ha estat. Jo hi afegiria, pel que fa als anys de la autarquia i dels primers “Planes de Desarrollo”, que si bé no es va tornar enrera en sentit estricte, sí que s’hi va tornar en la consideració social de la dona.
Si la participació a les activitats excursionistes no va fer massa marxa enrera, la preeminència social en tots els sentits d’allò masculí també va afectar a la “consideració” de la dona excursionista. Esmento això perquè correspon a la meva memòria viscuda. I la memòria és un component indestriable del pensar i sentir de tothom en un moment precís.
La teva pregunta afecta, alhora, al present i a la intemporalitat.
Jo crec que sí. El perill d’apropar-se a les generalitzacions és evident, però sovint calen les generalitzacions per a provar d’assolir una certa delimitació. Jo diria que sí, que al present els homes som/son més conqueridors i ho som perquè hem/han admès –o fabricat entre tots- una determinada cultura, a partir de mitjans dels vuitantes, que recupera trets feixistitzants.
Que ningú s’esgarrifi perquè hagi emprat aquest mot. El culte al cos, a l’atleta, en tant que culte, ho és.
La substitució de Déu, o no Déu, per déus menors –i molt comercials- com el déu salut, és un tret feixistitzant.
L’enaltiment del millor, del conqueridor per excel·lència, del “number one” –o ets el primer o no ets ningú- beu de l’admiració acrítica al líder incontestable del feixisme.
I aquesta cultura, em sembla a mi, ha estat i és molt més assumida per l’home, mentre la dona hi conviu en la mida que li va bé –les dones son molt llestes- sense acabar d’interioritzar-la pel fet que la, com dius, “actitud més intimista” li permet un cert refractarisme.
Afortunadament tots tenim cromosomes X i cromosomes Y, que determinen una preeminència en l’individu de la masculinitat o la feminitat. Afortunadament, només preeminència.
Pel que m’ha “tocat” a mi –i permet-me la personalització- en el camp de l’excursionisme, la meva actitud, en els termes que parlem, és més femenina que masculina.
Espero que la meva opinió hagi servit d’alguna cosa.
Endavant amb la teva enquesta!
Salutacions cordials.
Hola Xiruquero,
Moltes gràcies pel teu comentari. Trobo que és molt encertat i em planteja una qüestió "existencial": potser sí que els qui som "excursionistes de la vella escola" tenim un cromosoma diferent de la resta...
(i que consti que no ho dic de broma, tot i que no m'agrada massa biologitzar les coses)
Publica un comentari a l'entrada