Adéu suau (suaument em mates)

Després d'una interessant conversa sobre l'excursionisme a l'actualitat m'adono d'una cosa que ja sabia, però que segurament no havia digerit. Vull dir que per primera vegada sento perquè em quedava indiferent quan deia que l'excursionisme s'havia mort: a mi no se'm moria res.
Això de la mort de l'excursionisme ve de lluny, ja ho sabeu. Segurament també us sonarà la idea que ja no es pot parlar d'excursionisme sinó que és millor parlar d'esports de muntanya, tal com havia defensat aquí. Altres també n'han parlat.
El cas és que m'acabo d'adonar que no em preocupava el tema perquè per a mi no era una qüestió de prestigi social el que estava en joc (agraeixo a l'Enric Faura que hagi explicitat aquest punt en el seu blog). Que l'excursionisme canviés no em preocupava (crec que som molts els qui pensem així), perquè és una activitat o conjunt d'activitats que pertanyen a la nostra esfera privada.
Però el problema del canvi i la mort de l'excursionisme adquireix una altra dimensió quan es pensa que el que està en joc és la influència social de determinats comportaments i actituds. Hi ha gent que no es resigna a acceptar que l'excursionisme hagi perdut capacitat de “lideratge social”, diguem-ho així.
I és que el canvi és de dimensió radical: per a uns, jo el primer, que l'excursionisme perdi pistonada vol dir que una part lúdica de la nostra vida es farà més rara; per als altres, que l'excursionisme perdi pistonada vol dir que ja no marcaran tendència, que no seran cool. A mi, aquesta segona dimensió, no em preocupa gens.
Potser perquè mai no he pensat el món com a excursionista.
Diria que a mi m'agrada el menjar que feia la meva àvia, i me'l seguiré fent a casa meva. Se m'enfot que els grans restaurants es dediquin a fer altres coses. Això, però en excursionisme, era el que volia dir.

Quan la màquina no xuta

M'acaba d'arribar la confirmació de lectura d'un missatge que vaig enviar a un centre excursionista el dia 2 d'octubre, o sigui, fa tres mesos.
Ja fa setmanes vaig fer una consulta a un altre centre (dels grans i de renom, per cert) i immediatament em varen respondre que prenien nota de la meva demanda. Era una màquina; cap persona no m'ha contestat, de moment.

Són dues anècdotes, potser sí. Que no només es donen dins del món excursionista, també!

Però aquesta manca de resposta em fa pensar en un dels “problemes” que actualment té plantejat el nostre excursionisme. De què serveix proveir-se d'un canal de comunicació com el correu electrònic si després no es gestiona correctament?
El “problema” no és només del funcionament del correu, sinó que en el fons el que es planteja és l'actitud de les persones cap a les entitats excursionistes. Com que la major part de la gent actua voluntàriament dins d'aquestes entitats, no se li poden demanar responsabilitats quan aquests “serveis” no funcionen. Em sembla just i raonable.
Ara bé, l'entitat es mereix la pèrdua de credibilitat que es deriva de fets com aquests?
Pot l'entitat fer-se responsable de la mala actuació dels seus associats?
Estem abocats a la professionalització de les entitats?

Història pija de l'esquí

Nadala Fundació Carulla

Amb una grata sorpresa, acabo de "descobrir" que la famosa nadala dedicada a l'excursionisme amb motiu del centenari d'aquesta pràctica al nostre país es troba disponible a la xarxa.
Val la pena felicitar les persones que varen apostar per aquesta opció!

La podeu trobar a http://www.fundaciolluiscarulla.cat/cat/nadales/Nadala_1975.pdf

Fer país, conèixer món

Qui convida no és traïdor

Properament a Girona!

Més informació aquí

Excursionisme de competició?

Es diu sovint que un dels trets característics de l'excursionisme actual és el seu vessant competitiu. D'entrada, podria semblar cert, perquè per parlar d'un any del que tinc dades, al 2005 es varen registrar 14.969 inscripcions en les 62 proves que formaven les activitats competitives regulades per la FEEC.

D'entrada, convé dir que aquestes inscripcions varen recaure en un nombre força menor de persones. És a dir, que aquestes 14.969 inscripcions no serien, com podria semblar a simple vista, el 24,3% de les persones declarades a la federació ni el 62,7% del total de targes federatives (percentatges calculats sobre les dades de la FEEC per a l'any 2007).

De fet, la mitjana de persones per prova competitiva va ser de 241 persones per prova, xifra que dóna una visió diferent de la mateixa realitat.

A més a més, aquesta darrera xifra -241 persones per cada prova competitiva- podria semblar un nombre important, però cal agrupar les dades en dos blocs diferents:

· Activitats que estan clarament per sota d’aquesta mitjana: l’escalada, l’esquí, els raids i els ral·lis

· Activitats que estan per sobre de la mitjana: les curses (amb una relació molt propera a la mitjana) i les marxes regulades.

De fet, el panorama canviaria molt si separéssim les dades corresponents a marxes i curses de la resta. Així, si a les 14.969 inscripcions li traiem les 2.767 que corresponen a les curses i les 10.403 de les marxes, quedarien un total de 1.799 participants en tot un any. Repartits en el total de 27 proves que queden, fan una participació de poc més de 66 persones per prova. A la llum d'aquestes dades, la imatge d'un excursionisme competitiu no és massa pletòrica.

Aquí ja no sembla que la competició sigui tan definitòria del nou excursionisme.

La impressió que tenim de la gran importància de la competició només s'aguanta quan es pensa en les marxes regulades, terreny en què cal parlar d'uns 3.000 participants a la Matagalls-Montserrat (l’any 2005 ja havien estat més de 2.800) i d'altres proves també força nodrides (la Núria-Queralt ha arribat aquest 2008 als 600 participants, la Reus-Prades als 700 i la Travessa del Montseny als 580). Entre les quatre marxes estarien cobrint pràcticament la meitat de participants a la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

Un estudi de la classificació de la Copa de Caminades de Resistència de l’any 2008, fet a partir de les 15 curses que s’havien dut a terme fins a octubre de 2008 (de les 18 de què consta aquest circuit) indica que en total s’havien inscrit 1.441 persones com a mínim a una de les proves (participants únics que han acabat la prova). Ja no són les deu mil de què parlàvem abans, sinó mil quatre-centes que han repetit en més d'una ocasió.

Però la dada més significativa és que les 1.382 persones que varen participar en les proves de l’any 2007 només varen representar el 2,2% de les persones declarades per les entitats a la FEEC i el 5,4% de les federades (i cal tenir en compte que per poder participar a la copa s’ha d’estar en possessió d’alguna assegurança federativa).

Les dades de la taula següent permeten arribar a algunes conclusions interessants.

La primera és que en aquests darrers anys ha anat augmentant el nombre de persones que ha participat en activitats competitives (tant si ho comptem per participants finalitzats com per participants únics). Ara bé, les dades de què es disposa pels darrers anys posen en evidència que entre el 50% i el 60% de les persones participen només en una única cursa (percentatge una cursa), fet que acabaria de posar en entredit la importància de la competició. Per si fos poc, l’any 2008, el 90% de les persones que varen prendre part en aquesta copa, només havien assistit a 6 o menys caminades. D’aquí es podria extreure que els afanys realment competitius sembla que només afecten un 10% o menys del total de participants.

Llavors, la pregunta és la següent: en l'excursionisme, és tan característica la competició?

Any	Participants finalitzats	Participants únics	Percentatge una cursa
2005	3034	1059	43,2
2006	3129	1183	59,4
2007	3260	1382	63,4
2008	3845	1441	56,7

Taula 9 – Evolució dels participants a la Copa de Caminades de Resistència

Una bona notícia (el Butlletí del CEC a la xarxa)

La Universitat Autònoma de Barcelona acaba de posar en el seu Dipòsit Digital de Documents tots els exemplars del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, des de 1891 fins a 1938.
Es diu que properament també estaran disponibles els de les entitats predecessores, de manera que hi haurà la sèrie completa des de l'any 1876.
Està clar que és una molt bona notícia, de la qual ens hem de felicitar tots els excursionòlegs.

Es pot consultar a http://ddd.uab.cat/record/27613