La Payrona, la dona acusada de ser bruixa de Centelles
Francesc
Roma i Casanovas
Quan a
inicis del segle XVII es desencadena la gran cacera de bruixes a casa nostra, una
desconeguda Elisabet Cerdà declara haver-se reunit amb altres dones, haver-se’ls
aparegut el dimoni i haver fet caure pedregades. I, a més a més, també declara
que havia anat acompanyada d'una tal Cerdana del pla de la Garga i de la "vella
de la parròquia de Sentelles". Hores d'ara no sabem d'on era Elisabet
Cerdà, però segons les seves declaracions a Centelles hi hauria hagut, com a
mínim, dues dones sospitoses de ser bruixes: la Cerdana del pla de la Garga i
una dona vella de Centelles que ara ja sabem que es feia dir Payrona.
Ja fa
temps que Dolors Bernal va publicar les dades que es conserven sobre la mort de
la Peyrona, recollides en el registre de defuncions de la parròquia de
Centelles. Segons el rector de Centelles, el dia 20 de juny de 1619 es va
enterrar al cementiri de Sant Antoni de les Codines una dona anomenada Payrona,
una dona molt vella, nascuda a França. Havia mort de manera natural després de
passar més de sis mesos a la presó de Centelles, on havia estat reclosa per ser
considerada bruixa. El procés va declarar provat que havia donat i tret golls,
i, tot i que sembla que se sospitava d'algun altre càrrec, res no es va poder
demostrar. Trobada culpable de donar i treure golls, va ser sentenciada a
assots i a desterrament, però, quan ja la sentència era ferma, un matí la varen
trobar morta a la presó. Com que la mort va ser sobtada, no va tenir temps de
rebre els sagraments ni de fer testament.
El document
traspua certa compassió per aquesta dona: la Payrona estava sota sospita perquè
aquell 1619 a Catalunya s'havien sentenciat i encara se sentenciaven cada dia
moltes bruixes, especialment al Bisbat de Vic, i aquest clima d’histèria
col·lectiva hauria propiciat el seu empresonament.
El
document continua dient que la varen enterrar amb cautela, com ja insinua la
inhumació a l'ermita de Sant Antoni (a la Payrona li hauria correspost ser
enterrada al cementiri parroquial). Tot plegat perquè el capellà tenia la
intenció de complir els deures religiosos amb una dona cristiana, però al
mateix temps intentava no enfrontar-se obertament amb la resta del poble. Per
al rector, la Payrona era una dona creient, perquè abans d'entrar a la presó
s'havia confessat i combregat estant a Valldaneu i més tard, ja a Centelles,
quan era a la presó.
Aquest
primer document acaba amb dues frases que indiquen la importància que va tenir
la caça de bruixes en aquell any. En primer lloc, el capellà afirma que aquell
1619 hi havia hagut una gran persecució de bruixes a Catalunya i que se
n'havien penjat una infinitat. I, en segon lloc, diu que només a Granollers
s'havien penjat a la forca nou persones acusades de bruixeria d'una sola
vegada.
Si totes
aquestes dades eren conegudes, el que fins ara no s'havia tret a la llum
pública era la correspondència entre el rector i el vicari general que es va
generar arran d'aquest cas.
Damià
Bolló, rector de Centelles, va enviar una carta a Antoni Vallespir, oficial i
vicari general del bisbe de Vic. La carta porta data del 29 de juny de 1619,
potser per nerviosisme (la resposta està datada el dia 19, just el dia abans de
l'enterrament).
En aquest
missiva, Bolló li comunica que a la presó de la vila ha mort, de manera
natural, una dona anomenada Payrona, que -com ja sabem- havien detingut per
bruixa i sentenciat a ser assotada i desterrada. Un cop llegida la sentència,
havia mort amb fama d'haver estat bruixa.
I va ser
aquí on començaren els maldecaps, perquè –tal com diu el document– el poble de
Centelles es va inquietar perquè creia que allà on s'havien inhumat bruixes
havien caigut grans pedregades, de manera que es negaven a deixar-la enterrar
en terra santa.
I llavors
va ser quan el rector Bolló va demostrar el seu esperit caritatiu, perquè en
comptes de deixar-se dur per l'escepticisme dels seus parroquians, va optar per
consultar el cas als seus superiors i fer saber al vicari que des del seu punt
de vista no hi havia raó suficient per no enterrar-la. Tot i així, va
condescendir amb els qui no pensaven com ell i va accedir a consultar-ho amb el
vicari.
El
vicari, el dia 20, va contestar –en el mateix document que havia rebut– dient
que ja estava estudiant el cas i que d'entrada li semblava que si aquella dona
no havia estat sentenciada a mort era perquè el cas no tenia prou càrrega
probatòria, motiu pel qual li ordenava d'enterrar-la en terra sagrada, tot i
que demanava més informació que pogués demostrar que era creient: si tenia
rosari, creu i butlla, i si havia rebuts els sants sagraments. Si es complien
totes aquestes condicions, no se li podia negar l'enterrament catòlic.
De
tornada a Centelles, el rector va anotar a la carta, a la seva banda esquerra:
"Dit die de 20 de juny 1619 fonch soterrada dita Peyrona en lo
sementiri de S. Antoni de las Codinas de dita parª".
El resum
dels fets és força senzill: enmig d'un clima de psicosi que anomenem cacera de
bruixes, una dona de Centelles, vella i d'origen estranger, segurament sense
relacions familiars al poble, és acusada de donar i treure golls. No sabem si
hi va tenir alguna cosa a veure el fet que el seu nom aparegués en un altre cas
de bruixeria que havia tingut lloc poc abans. El cert és que, a resultes
d'això, és encarcerada, jutjada i condemnada a un càstig menor (assots i
desterrament), però abans d'executar-se la sentència, mor –sembla que de manera
natural– a la presó de Centelles.
Un cop
morta, la gent del poble intenta fer veure al capellà que no la pot enterrar al
cementiri per evitar que comenci un episodi de pedregades que faci malbé totes
les collites. Però el capellà considera que mereix ser enterrada com a catòlica
que era. Després de consultar el cas amb el vicari, finalment el cos és
enterrat "amb cautela" al cementiri de Sant Antoni de les Codines.
Referències
Bernal
Creus, Maria Dolors: "Les bruixes a Centelles" a Cau de bruixes de
Centelles, 1998-2007. Centelles: Ajuntament de Centelles, 2007 (Centelles,
Festa Major d'Hivern).
Ginebra,
Rafael: Condemnades per bruixes: processos judicials al Vallès i al Moianès
a principis del segle XVII. Granollers: Museu de Granollers, Associació Cultural
Modilianum i Museu d'Història de Catalunya, 2007.
Referències
documentals: ABEV, Centelles, Santa
Coloma, D/3 i ABEV,
Centelles, Santa Coloma, Q/1.
(publicat a El Portal, gener de 2016).
