M'hi he assegut a menjar i m'adono del pedronet que els amics de la Farigola Contenta hi han portat i reparo que hi ha un petit llibre registre. L'obro per passar el temps i trobo un escrit d'un excursionista que explica que ha fet aquell cim aprofitant que està a l'atur. Aprofita per deixar el seu mòbil per si algú li vol donar feina. La crisi ha arribat a la muntanya. Diuen que quan hi ha poca feina la gent estudia més, i les darreres dades de matrícules universitàries així semblen demostrar-ho. La crisi aportarà també nous excursionistes o una major freqüentació a la muntanya?
I va algú i li segueix el corrent: "En la montaña nunca estás solo. Somos muchos y muchos corazones que no pueden estar en cuerpo. Ven mucho a la montaña y encontrarás la paz y muchos amigos como (...)" i segueix una llista de quatre noms, dos de noi i dos de noia. El comentari acaba amb un "besitos" de complicitat.
No sé si és que la crisi ha arribat a la muntanya o és que m'he fet gran...
