divendres, 28 de desembre de 2007

Excursionisme 2.0

Avui dia, moltes entitats excursionistes ja disposen de la seva pàgina web, molts i moltes excursionistes tenen el seu propi blog i la majoria sap que, si vol, es pot informar mitjançant la xarxa.
Al costat dels llibres de piades tradicionals, de les biblioteques i arxius han aparegut els fòrums, les wikis, els sistemes de gestió de continguts (CMS) per a portals web, els blogs ja esmentats, etc., tot un món real que reposa en la virtualitat, en definitiva. Alguns alpinistes pengen els seus vídeos en magatzems digitals com You-Tube o obren parts dels seus ordinadors perquè puguem accedir al seu contingut per via dels programes P2P.
Tot plegat, no estarà donant lloc a una nova sociabilitat en el món excursionista?
I en aquesta interacció, encara que pugui ser en bona part mediada per màquines, no és possible que apareguin noves visions del món, noves realitats, nous imaginaris...? Un nou excursionisme, en definitiva?
¿És possible que existeixi aquest Excursionisme 2.0, una nova versió més participativa i potser democràtica del que va ser l’excursionisme del segle XX? Estem a les portes d’una revolució transcendental o tot plegat és un miratge?

dilluns, 24 de desembre de 2007

dilluns, 17 de desembre de 2007

Ja he començat

Bé, sembla que la història de la tesi ja ha començat.
De moment he rebut una respectable quantitat de respostes. Moltes gràcies, si hi heu participat (si no ho heu fet, encara hi sou a temps).
Ara ve el més difícil: llegir, rellegir i tornar a llegir. I triar entre tantes coses interessants que m'heu dit.

Després, a principis d'any, vindrà la segona fase. Un cop complimentada aquesta, podrem començar a parlar dels resultats. Ara encara és massa d'hora.
Seguim en contacte, doncs!

dissabte, 17 de novembre de 2007

L'excursionisme al segle XXI

Bé, finalment sembla que es posa en marxa!
Feia dies que ho duia de cap i ara ha arribat el moment d'engegar-ho.

A la Universitat Ramon Llull, he posat en marxa una tesi doctoral sobre l'excursionisme del segle XXI.
A grans trets, es tracta de saber què pensem i què fem els i les excursionistes del nostre país, actualment.
Per començar, he engegat amb una aproximació qualitativa, a la qual us convido a participar.
Si us ve de gust, podeu accedir a la pàgina d'instruccions on trobareu informació sobre les dues maneres de prendre-hi part: http://www.geocities.com/francescroma/instruccions.html

Res més, de moment, moltes gràcies per la vostra col·laboració.

PD: els resultats preliminars que vagin apareixent en aquesta recerca els aniré comentant en aquest bloc.
Si en teniu ganes, els podem debatre en el fòrum: http://www.francescroma.net/forum

dijous, 8 de novembre de 2007

Excursionistes - homes i dones

Aquests dies estic parlant amb gent que practica excursionisme i els estic preguntant coses com què pensen que vol dir aquesta paraula. Una de les coses que més m'ha interesssat, però, ha estat que hi ha persones que insinuen una diferència entre la manera de fer excursionisme dels homes i la de les dones.
Ja fa temps vaig escriure un article en què aquestes coses s'insinuaven pel que feia a l'excursionisme d'abans de la guerra (anar-hi).
Pel que sembla, hi hauria sensibilitats diferents sobre la muntanya. D'aquesta manera, els homes seríem més conqueridors de la natura, mentre que les dones tindrien una actitud més intimista.
No sé què en penseu?
Us sembla que és així?

dilluns, 5 de novembre de 2007

Busco voluntaris i voluntàries

Hola,

Estic duent a terme una recerca dins de la Universitat Ramon Llull (Ciències de l'activitat física i l'esport) sobre l'excursionisme del segle XXI.

M'interessaria trobar persones que practiquin alguna activitat de tipus excursionista per mantenir un intercanvi d'opinions via correu electrònic i així poder anar recollint informació i avaluant tendències.

Us apunteu?

Si us interessa, em podeu fer un mail a FrancescRC@blanquerna.url.edu o al que apareix en aquest bloc. També podeu fer-me' arribar des d'aquí.

Moltes gràcies per endavant

diumenge, 21 d’octubre de 2007

Un excursionisme àmpliament compartit

Més del 80% de la gent del Bages camina o passeja habitualment, i més del 50% d’aquestes persones ho fan per motius d’oci (entès en aquest cas com a excursionisme).
Ho diuen les dades d’un estudi que s’ha fet aprofitant una enquesta sobre les infraestructures dut a terme per l’Observatori Social de la Catalunya Central.
A més a més, encara que l’estudi comptava amb més dones que homes, són els homes els que tenen l’índex de pràctica excursionista més elevats. Les persones de la resta de la comarca estan uns 15 punts per sobre de les que resideixen a Manresa ciutat.

Excursionisme

Una activitat existencial en el sentit etimològic del terme: situar-se fora d'un mateix per anar a trobar alguna cosa de la que un/a mateix/a forma part.

El que fa que alguna persona camini (des del punt de vista excursionista) és el fet d'anar a trobar alguna cosa al cap del Camí (o durant el camí en sentit físic). Hi ha, doncs, una motivació; i cal reconèixer que aquests motius han anat canviant històricament.
Aquesta motivació no apareix en el buit, sinó que és el fruit del nostre procés d'aprenentatge, que es duu a terme dins de la nostra societat. En el fons, excepte en alguns casos, les persones anem a buscar fora de nosaltres allò que, com a individus socials, ens sembla important. Per això en el post anterior parlava d'un Nosaltres en majúscules.
Ho dic en un sentit antropològic o sociològic, volent dir que la realitat es construeix socialment i que, en el fons, anem a fora a buscar allò que hem creat prèviament com a societat. O per dir-ho altrament, que la nostra idea de muntanya és profundament urbana.

A partir d'aquí, caldrà parlar de què és un Camí?

divendres, 12 d’octubre de 2007

Què és l'excursionisme?


Un bon amic em convida a debatre sobre què és l'excursionisme, i sense pensar-m'hi massa li engego que per a mi és:

una activitat existencial en el sentit etimològic del terme: situar-se fora d'un mateix per anar a trobar alguna cosa de la que un/a mateix/a forma part.


Ho he dit molt de pressa, potser massa i tot.
Però quan hi torno a pensar, no em sembla que el meu pensament vagi en contra del que penso.
Crec que és cert que és una activitat, encara que molta gent pensi que és una manera de ser, una filosofia de la vida, etc. Per a mi, ser excursionista es demostra fent excursions en un sentit ampli.
Aquesta activitat suposa situar-se fora de nosaltres mateixos per anar a buscar (visitar, veure, estudiar, fruir de...) alguna cosa que és alhora nostra i aliena a nosaltres.
En un temps, i certes persones, anaven a buscar la pàtria a la muntanya. Però abans que res aquesta havia niat dins seu.
Avui dia hi anem a buscar altres coses, i potser a altres indrets, però el que tenen en comú aquestes coses és que generalment (no m'atreveixo a dir sempre) s'han forjat en el nostre jo social i les veiem fora de nosaltres mateixos.
Aquesta és l'essència de l'excursionisme: buscar fora una part de nosaltres.

Més endavant caldrà especificar que no parlem de nosaltres sinó d'un Nosaltres col·lectiu.

dijous, 20 de setembre de 2007

El món va a batzegades (existencials)

Fa uns quants anys vaig descobrir un vell indret, les runes del Saní. S'hi arribava seguint un corriol gairebé invisible, enmig del bosc.
No hi havia trobat mai ningú i, un dia, hi vaig portar dues persones de qui hauré de parlar un altre dia. Feia estona que caminàvem quan darrera d'unes mates vàrem trobar tres persones: dos guardes forestals i un altre home.
Aquesta trobada va fer que canviés radicalment la meva percepció del lloc. Ja no era un lloc amagat, pertanyent al passat; hi havia més gent que el coneixia.
Ens varen dir que volien fer algunes reformes i ens vàrem acomiadar.

Pocs mesos després es va obrir una pista que arriba fins al lloc. Va ser la segona batzegada existencial. El lloc havia definitivament deixat de ser el que havia estat fins llavors.

La tercera batzegada va venir més tard, en llegir un llibre sobre un capellà excursionista del poble de Tona. De sobte, aquest indret es va convertir en l'amagatall d'una persona perseguida durant la guerra. Joan Colom i Grau, en el seu exili forçat, va escriure alguns versos sobre l'ermita de la Móra, que veia en la llunyania. El Saní, que en aquella època estava habitat, paradoxalment, tornava a ser per a mi un lloc salvatge i feréstec.

I és que la mondeïtat es construeix a batzegades.

dilluns, 17 de setembre de 2007

Vivint en els papers

Dins del paper:

Hi hauria de ser, però no el trobo.
La seva presència només s'insinua un cop ja no existia, en un paper de fa mig segle encara no.
L'he buscat i rellegit, i ni un rastre ni una petja. Res no es veu en aquest munt de paper vell.

Fora del paper:

Hi va ser i encara s'insinua.
Aixeca el cap entre les bardisses. I em demano per què la gent que el va aixecar, que hi va viure i treballar va haver de renunciar a la seva presència sobre el paper.

dissabte, 15 de setembre de 2007

Davant el full en blanc

Ara ja som pel tros.

El món està ben girat, penja d'un fil a l'habitació dels nens, i una pintura fluorescent el fa mig visible en la foscor de la nit.

Ara ja som pel tros.

I la poesia raja a dolls davant les tecles d'un ordinador japonès.

I jo no em sabia pas poeta!


.

Hola!

Carai, tant temps cagant dubtes i de sobte en dos clics tot creat.