dissabte, 23 de febrer de 2013

Dones sense atur

Els primers dies de març de l’any 2010 alguns mitjans de comunicació publicaven que l'atur femení és més baix que el masculí per primer cop en 20 anys. Era el resultat d’un estudi promogut per l’empresa Manpower i dirigit per Josep Oliver (UAB). El cert, però, és que aquest pas havia tingut lloc una mica abans, un dia imprecís del primer quadrimestre de 2008, segons les dades que ofereix l’IDESCAT a partir dels resultats de l’EPA.
D’altra banda, un estudi de l’Observatori Català de la Joventut sobre la situació laboral de les persones joves a Catalunya durant el primer trimestre de 2012, a part de posar sobre la taula la incidència de l’atur en aquest col·lectiu, arribava a la conclusió que en aquell trimestre l’atur juvenil seguia sent major entre els homes que entre les dones i deia que “aquesta és una peculiaritat d’aquest període de crisi que es manté força estable”, al voltant de 6 punts de diferència, i que afectava sobretot els més joves (de 16 a 29 anys).
L’atur registrat al Bages va mostrar un comportament semblant, segons dades de l’Observatori del Bages, tot i que amb el pas del temps les diferències han anat desapareixent (de tota manera, a desembre de 2012 hi havia, al conjunt comarcal, 268 homes aturats més que no dones).
Tot fa pensar, en conclusió, que alguna cosa està canviant en l’estructura per gèneres de l’atur i l’ocupació a casa nostra (no sembla que estigui passant el mateix a la resta d’Espanya, o com a mínim no de manera tan acusada). El que no tenim clar són les causes d’aquest canvi; i tampoc no sabem si es tracta d’un canvi estructural o si simplement serà una manera transitòria d’adaptar-se a una conjuntura de crisi.
Pel que fa a les causes, s’ha especulat amb el fet que la crisi hauria afectat menys els sectors terciaris, on les dones són més presents, però també s’ha dit que les dones estarien millor preparades en aquest context gràcies al seu nivell de formació més elevat. El temps ens haurà de permetre’n una interpretació més acurada, donat que totes dues explicacions es poden mantenir amb les dades de què disposem avui dia.
Ara bé, en relació a si es tracta d’un canvi estructural, algunes dades semblen indicar que alguna cosa està canviant en el món laboral que estem vivint.
Una de les coses que sorprèn (gratament, per cert) és la reducció de la bretxa salarial (o sigui, la diferència entre la mitjana del guany salarial brut per hora dels homes i la mitjana del guany salarial brut per hora de les dones com a percentatge de la mitjana del guany salarial brut per hora dels homes). Si l’any 2002 aquest percentatge se situava a Catalunya en el 20,2%, al 2010 ens trobàvem en un 16,9%, molt a prop de la mitjana europea. Cal dir, però, que aquesta reducció no ha estat progressiva, sinó que l’any 2008 es va produir un repunt que va estar a punt d’aconseguir de nou el 20%. Novament, no tenim perspectiva per veure si el canvi que es dóna en l’atur femení a partir d’aquell any es pot correlacionar amb una disminució de les desigualtats salarials per raó de gènere (que és el que mesura la bretxa salarial). En tot cas, comença a ser sospitós que tantes coses tinguessin lloc al 2008 i que no tinguin una explicació comuna.
L’estudi de Josep Oliver ja apuntava el fet que en el segment femení del mercat laboral no s’estava produint una destrucció d’ocupació tan gran com en el segment masculí. En definitiva, que tot sembla indicar que el treball femení està resistint millor que el masculí els embats de la crisi.
Però encara es pot dir alguna cosa més. Especialment, es pot dir que entre el 2008 i el 2011 s’ha produït una clara pèrdua de treball estable i indefinit (al voltant d’un 5%), però per contra, les diferències de gènere no han existit; de manera que al 2011 el treball temporal, tant en homes com en dones, se situava al voltant del 88%. Què vol dir això? 
Cal ser prudent, un cop més, però tot sembla indicar que la crisi ha afectat l’estructura de l’ocupació sense alterar les diferències de gènere, si més no pel que fa a la relació entre treball indefinit i temporal. No podem ser optimistes, però, perquè les dones han perdut un 48% dels contractes indefinits en només 3 anys, mentre els temporals no haurien arribat al 10% de reducció.
Tot i que no ens atrevim a afirmar que estiguem davant d’un canvi estructural, sí que podem afirmar que les dades indiquen un increment de la dualització del mercat laboral, amb un sector amb bons sous, contractes estables i bones condicions de treball, i un altre sector amb sous més minsos, més precarietat i pitjors condicions de treball. D’això, no n’hi ha dubte, excepte que la part submergida del treball, l’anomenat treball negre, no sigui en molt bones condicions, cosa força improbable. Potser sí que anem cap a una nova distribució de gènere dins de l’ocupació, com sembla que anem cap a una nova distribució geopolítica del poder econòmic en un món globalitzat. El temps, però, ens haurà d’ensenyar cap a on anem.