dijous, 20 de setembre de 2007

El món va a batzegades (existencials)

Fa uns quants anys vaig descobrir un vell indret, les runes del Saní. S'hi arribava seguint un corriol gairebé invisible, enmig del bosc.
No hi havia trobat mai ningú i, un dia, hi vaig portar dues persones de qui hauré de parlar un altre dia. Feia estona que caminàvem quan darrera d'unes mates vàrem trobar tres persones: dos guardes forestals i un altre home.
Aquesta trobada va fer que canviés radicalment la meva percepció del lloc. Ja no era un lloc amagat, pertanyent al passat; hi havia més gent que el coneixia.
Ens varen dir que volien fer algunes reformes i ens vàrem acomiadar.

Pocs mesos després es va obrir una pista que arriba fins al lloc. Va ser la segona batzegada existencial. El lloc havia definitivament deixat de ser el que havia estat fins llavors.

La tercera batzegada va venir més tard, en llegir un llibre sobre un capellà excursionista del poble de Tona. De sobte, aquest indret es va convertir en l'amagatall d'una persona perseguida durant la guerra. Joan Colom i Grau, en el seu exili forçat, va escriure alguns versos sobre l'ermita de la Móra, que veia en la llunyania. El Saní, que en aquella època estava habitat, paradoxalment, tornava a ser per a mi un lloc salvatge i feréstec.

I és que la mondeïtat es construeix a batzegades.

dilluns, 17 de setembre de 2007

Vivint en els papers

Dins del paper:

Hi hauria de ser, però no el trobo.
La seva presència només s'insinua un cop ja no existia, en un paper de fa mig segle encara no.
L'he buscat i rellegit, i ni un rastre ni una petja. Res no es veu en aquest munt de paper vell.

Fora del paper:

Hi va ser i encara s'insinua.
Aixeca el cap entre les bardisses. I em demano per què la gent que el va aixecar, que hi va viure i treballar va haver de renunciar a la seva presència sobre el paper.

dissabte, 15 de setembre de 2007

Davant el full en blanc

Ara ja som pel tros.

El món està ben girat, penja d'un fil a l'habitació dels nens, i una pintura fluorescent el fa mig visible en la foscor de la nit.

Ara ja som pel tros.

I la poesia raja a dolls davant les tecles d'un ordinador japonès.

I jo no em sabia pas poeta!


.

Hola!

Carai, tant temps cagant dubtes i de sobte en dos clics tot creat.