dissabte, 15 de setembre de 2007

Davant el full en blanc

Ara ja som pel tros.

El món està ben girat, penja d'un fil a l'habitació dels nens, i una pintura fluorescent el fa mig visible en la foscor de la nit.

Ara ja som pel tros.

I la poesia raja a dolls davant les tecles d'un ordinador japonès.

I jo no em sabia pas poeta!


.

2 comentaris:

Francesc ha dit...

Noi, jo tampoc no t'hagués fet mai poeta. Endavant!

enric faura ha dit...

Benvingut, endavant!