diumenge, 21 d’octubre de 2007

Excursionisme

Una activitat existencial en el sentit etimològic del terme: situar-se fora d'un mateix per anar a trobar alguna cosa de la que un/a mateix/a forma part.

El que fa que alguna persona camini (des del punt de vista excursionista) és el fet d'anar a trobar alguna cosa al cap del Camí (o durant el camí en sentit físic). Hi ha, doncs, una motivació; i cal reconèixer que aquests motius han anat canviant històricament.
Aquesta motivació no apareix en el buit, sinó que és el fruit del nostre procés d'aprenentatge, que es duu a terme dins de la nostra societat. En el fons, excepte en alguns casos, les persones anem a buscar fora de nosaltres allò que, com a individus socials, ens sembla important. Per això en el post anterior parlava d'un Nosaltres en majúscules.
Ho dic en un sentit antropològic o sociològic, volent dir que la realitat es construeix socialment i que, en el fons, anem a fora a buscar allò que hem creat prèviament com a societat. O per dir-ho altrament, que la nostra idea de muntanya és profundament urbana.

A partir d'aquí, caldrà parlar de què és un Camí?

1 comentari:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Comparteixo plenament aquesta reflexió, que complementa i enriqueix la primera que vas fer.

Hi afegiria un "considerando": en efecte, com dius, la realitat es construeix socialment, però la percepció d'aquesta realitat no és unívoca.

Ja ens parlaràs del Camí.

Salutacions.