dissabte, 14 de desembre de 2013

Fem trampes jugant al Pisa?



Falten dos dies perquè es facin públics els primers resultats de l’Informe Pisa corresponent a l’any 2012, però les perspectives no semblen ser massa optimistes. El  Programme for International Student Assessment (PISA) és un estudi que es fa cada tres anys amb la intenció d’avaluar els sistemes educatius de la major part dels països del món, en alumnat de 15 anys.  L’any 2009, l’Estat Espanyol ja va demostrar que es trobava en la franja “amb diferències estadísticament significatives per sota de la mitjana de la OCDE”. I això tant en competència lectora com en matemàtiques. Gairebé de manera immediata, els polítics espanyols varen córrer a apagar focs: que si les proves no estaven ben sintonitzades, que si hi tenia molt a veure el fenomen de la immigració... I alguns mitjans de comunicació varen fer el que varen poder per dir la veritat sense que aquesta fos massa evident. Així El País va publicar que Espanya es trobava “atascada por debajo de la media de la OCDE”, però ja apuntava que “Solo sale airosa la mitad norte del país.”
Diguem-ho clar, la meitat nord del país inclou Catalunya que, potser no era per casualitat, no mostrava diferències significatives en relació al conjunt de països analitzats. Amb aquelles dades a la mà, l’aleshores conseller Maragall no va tardar a dir que estàvem davant d’una millora del sistema educatiu català.
Però l’octubre de 2011 es va saber que la mostra d’estudiants catalans havia estat "distorsionada y con déficits importantes", perquè havia exclòs molts alumnes amb baixos resultats educatius.
Resulta que l’OCDE –a l’hora de realitzar les proves PISA– permet que cada país exclogui fins a un 5% dels seus alumnes, normalment repetidors o “immigrants”, però a Catalunya s’havia arribat a excloure un 5,95% de l’alumnat. La Fundació Jaume Bofill –del prestigi investigador de la qual ningú s’atreveix a dubtar– va posar en boca del responsable de l’estudi que els alumes que havien estat exclosos eren els qui obtindrien pitjors puntuacions i farien, de retruc, baixar la mitjana dels resultats. Tot feia pensar que algú havia fet trampes i que això ens havia posat –com per art de màgia– al costat de països com Suècia o els Estats Units.
De seguida, però, els coordinadors de l’estudi –“catedráticos de la Universidad de Barcelona y especialistas en análisis de los sistemas educativos”– varen dir que  aquesta valoració no era certa. I que “La OCDE da normas de exclusión de alumnos y los centros las aplican”.
És fàcil fer recaure les culpes en qui menys força presenta; gairebé tan fàcil com caure en el papanatisme autocomplaent. El que no és tan fàcil és entendre –com diu l’estudi de la Fundació Bofill– que el projecte PISA proporciona una mirada específica sobre què aprendre, com ensenyar i com avaluar, que no és suficientment aprofitada pels centres de secundària de Catalunya. Esperem que els resultats que es coneixeran dins de poques hores ens ajudin a millorar en un aspecte tan important de la nostra societat.

dimarts, 3 de setembre de 2013

Josep Gudiol i Cunill, pioner en la Història de l'Art a Catalunya

El proper 25 d'octubre tindrà lloc al MEV la I Jornada Museus i Patrimoni de l'Església a Catalunya, que enguany estarà dedicada a la figura de Mn. Josep Gudiol, conservador del MEV i un dels pares de la història de l'art a Catalunya. Organitzen: Museu Episcopal de Vic i Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Inscripcions a partir del 20 de setembre a la pàgina web del MEV. 

Més informació

dissabte, 23 de febrer de 2013

Dones sense atur

Els primers dies de març de l’any 2010 alguns mitjans de comunicació publicaven que l'atur femení és més baix que el masculí per primer cop en 20 anys. Era el resultat d’un estudi promogut per l’empresa Manpower i dirigit per Josep Oliver (UAB). El cert, però, és que aquest pas havia tingut lloc una mica abans, un dia imprecís del primer quadrimestre de 2008, segons les dades que ofereix l’IDESCAT a partir dels resultats de l’EPA.
D’altra banda, un estudi de l’Observatori Català de la Joventut sobre la situació laboral de les persones joves a Catalunya durant el primer trimestre de 2012, a part de posar sobre la taula la incidència de l’atur en aquest col·lectiu, arribava a la conclusió que en aquell trimestre l’atur juvenil seguia sent major entre els homes que entre les dones i deia que “aquesta és una peculiaritat d’aquest període de crisi que es manté força estable”, al voltant de 6 punts de diferència, i que afectava sobretot els més joves (de 16 a 29 anys).
L’atur registrat al Bages va mostrar un comportament semblant, segons dades de l’Observatori del Bages, tot i que amb el pas del temps les diferències han anat desapareixent (de tota manera, a desembre de 2012 hi havia, al conjunt comarcal, 268 homes aturats més que no dones).
Tot fa pensar, en conclusió, que alguna cosa està canviant en l’estructura per gèneres de l’atur i l’ocupació a casa nostra (no sembla que estigui passant el mateix a la resta d’Espanya, o com a mínim no de manera tan acusada). El que no tenim clar són les causes d’aquest canvi; i tampoc no sabem si es tracta d’un canvi estructural o si simplement serà una manera transitòria d’adaptar-se a una conjuntura de crisi.
Pel que fa a les causes, s’ha especulat amb el fet que la crisi hauria afectat menys els sectors terciaris, on les dones són més presents, però també s’ha dit que les dones estarien millor preparades en aquest context gràcies al seu nivell de formació més elevat. El temps ens haurà de permetre’n una interpretació més acurada, donat que totes dues explicacions es poden mantenir amb les dades de què disposem avui dia.
Ara bé, en relació a si es tracta d’un canvi estructural, algunes dades semblen indicar que alguna cosa està canviant en el món laboral que estem vivint.
Una de les coses que sorprèn (gratament, per cert) és la reducció de la bretxa salarial (o sigui, la diferència entre la mitjana del guany salarial brut per hora dels homes i la mitjana del guany salarial brut per hora de les dones com a percentatge de la mitjana del guany salarial brut per hora dels homes). Si l’any 2002 aquest percentatge se situava a Catalunya en el 20,2%, al 2010 ens trobàvem en un 16,9%, molt a prop de la mitjana europea. Cal dir, però, que aquesta reducció no ha estat progressiva, sinó que l’any 2008 es va produir un repunt que va estar a punt d’aconseguir de nou el 20%. Novament, no tenim perspectiva per veure si el canvi que es dóna en l’atur femení a partir d’aquell any es pot correlacionar amb una disminució de les desigualtats salarials per raó de gènere (que és el que mesura la bretxa salarial). En tot cas, comença a ser sospitós que tantes coses tinguessin lloc al 2008 i que no tinguin una explicació comuna.
L’estudi de Josep Oliver ja apuntava el fet que en el segment femení del mercat laboral no s’estava produint una destrucció d’ocupació tan gran com en el segment masculí. En definitiva, que tot sembla indicar que el treball femení està resistint millor que el masculí els embats de la crisi.
Però encara es pot dir alguna cosa més. Especialment, es pot dir que entre el 2008 i el 2011 s’ha produït una clara pèrdua de treball estable i indefinit (al voltant d’un 5%), però per contra, les diferències de gènere no han existit; de manera que al 2011 el treball temporal, tant en homes com en dones, se situava al voltant del 88%. Què vol dir això? 
Cal ser prudent, un cop més, però tot sembla indicar que la crisi ha afectat l’estructura de l’ocupació sense alterar les diferències de gènere, si més no pel que fa a la relació entre treball indefinit i temporal. No podem ser optimistes, però, perquè les dones han perdut un 48% dels contractes indefinits en només 3 anys, mentre els temporals no haurien arribat al 10% de reducció.
Tot i que no ens atrevim a afirmar que estiguem davant d’un canvi estructural, sí que podem afirmar que les dades indiquen un increment de la dualització del mercat laboral, amb un sector amb bons sous, contractes estables i bones condicions de treball, i un altre sector amb sous més minsos, més precarietat i pitjors condicions de treball. D’això, no n’hi ha dubte, excepte que la part submergida del treball, l’anomenat treball negre, no sigui en molt bones condicions, cosa força improbable. Potser sí que anem cap a una nova distribució de gènere dins de l’ocupació, com sembla que anem cap a una nova distribució geopolítica del poder econòmic en un món globalitzat. El temps, però, ens haurà d’ensenyar cap a on anem.

dissabte, 16 de febrer de 2013

Règim Meteorològic i desenvolupament industrial a Osona (1835-1900)



Francesc Roma i Casanovas
Patronat d’Estudis Osonecs
Weather regime and industrial development

El desenvolupament industrial de Catalunya durant el segle XIX va estar condicionat per l'absència de fonts barates d'energia. Davant de la carestia del preu del carbó, les indústries de la comarca d'Osona es van veure obligades a utilitzar els recursos hídrics, especialment el riu Ter, per poder ser competitives. No obstant això, aquest riu es caracteritza per fluctuacions importants del seu cabal. Aquesta variable marcà les relacions socials entre treballadors i empresaris i va donar una dimensió moral al fet de treballar.
Paraules clau: Industrialització, Osona, règim meteorològic, riu Ter.

Accés al text complet.