dissabte, 20 de desembre de 2008

diumenge, 7 de desembre de 2008

Nadala Fundació Carulla

Amb una grata sorpresa, acabo de "descobrir" que la famosa nadala dedicada a l'excursionisme amb motiu del centenari d'aquesta pràctica al nostre país es troba disponible a la xarxa.
Val la pena felicitar les persones que varen apostar per aquesta opció!

La podeu trobar a http://www.fundaciolluiscarulla.cat/cat/nadales/Nadala_1975.pdf

dilluns, 3 de novembre de 2008

dilluns, 13 d’octubre de 2008

Excursionisme de competició?

Es diu sovint que un dels trets característics de l'excursionisme actual és el seu vessant competitiu. D'entrada, podria semblar cert, perquè per parlar d'un any del que tinc dades, al 2005 es varen registrar 14.969 inscripcions en les 62 proves que formaven les activitats competitives regulades per la FEEC.

D'entrada, convé dir que aquestes inscripcions varen recaure en un nombre força menor de persones. És a dir, que aquestes 14.969 inscripcions no serien, com podria semblar a simple vista, el 24,3% de les persones declarades a la federació ni el 62,7% del total de targes federatives (percentatges calculats sobre les dades de la FEEC per a l'any 2007).

De fet, la mitjana de persones per prova competitiva va ser de 241 persones per prova, xifra que dóna una visió diferent de la mateixa realitat.

A més a més, aquesta darrera xifra -241 persones per cada prova competitiva- podria semblar un nombre important, però cal agrupar les dades en dos blocs diferents:

· Activitats que estan clarament per sota d’aquesta mitjana: l’escalada, l’esquí, els raids i els ral·lis

· Activitats que estan per sobre de la mitjana: les curses (amb una relació molt propera a la mitjana) i les marxes regulades.

De fet, el panorama canviaria molt si separéssim les dades corresponents a marxes i curses de la resta. Així, si a les 14.969 inscripcions li traiem les 2.767 que corresponen a les curses i les 10.403 de les marxes, quedarien un total de 1.799 participants en tot un any. Repartits en el total de 27 proves que queden, fan una participació de poc més de 66 persones per prova. A la llum d'aquestes dades, la imatge d'un excursionisme competitiu no és massa pletòrica.

Aquí ja no sembla que la competició sigui tan definitòria del nou excursionisme.

La impressió que tenim de la gran importància de la competició només s'aguanta quan es pensa en les marxes regulades, terreny en què cal parlar d'uns 3.000 participants a la Matagalls-Montserrat (l’any 2005 ja havien estat més de 2.800) i d'altres proves també força nodrides (la Núria-Queralt ha arribat aquest 2008 als 600 participants, la Reus-Prades als 700 i la Travessa del Montseny als 580). Entre les quatre marxes estarien cobrint pràcticament la meitat de participants a la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

Un estudi de la classificació de la Copa de Caminades de Resistència de l’any 2008, fet a partir de les 15 curses que s’havien dut a terme fins a octubre de 2008 (de les 18 de què consta aquest circuit) indica que en total s’havien inscrit 1.441 persones com a mínim a una de les proves (participants únics que han acabat la prova). Ja no són les deu mil de què parlàvem abans, sinó mil quatre-centes que han repetit en més d'una ocasió.

Però la dada més significativa és que les 1.382 persones que varen participar en les proves de l’any 2007 només varen representar el 2,2% de les persones declarades per les entitats a la FEEC i el 5,4% de les federades (i cal tenir en compte que per poder participar a la copa s’ha d’estar en possessió d’alguna assegurança federativa).

Les dades de la taula següent permeten arribar a algunes conclusions interessants.

La primera és que en aquests darrers anys ha anat augmentant el nombre de persones que ha participat en activitats competitives (tant si ho comptem per participants finalitzats com per participants únics). Ara bé, les dades de què es disposa pels darrers anys posen en evidència que entre el 50% i el 60% de les persones participen només en una única cursa (percentatge una cursa), fet que acabaria de posar en entredit la importància de la competició. Per si fos poc, l’any 2008, el 90% de les persones que varen prendre part en aquesta copa, només havien assistit a 6 o menys caminades. D’aquí es podria extreure que els afanys realment competitius sembla que només afecten un 10% o menys del total de participants.

Llavors, la pregunta és la següent: en l'excursionisme, és tan característica la competició?

Any

Participants finalitzats

Participants únics

Percentatge una cursa

2005

3034

1059

43,2

2006

3129

1183

59,4

2007

3260

1382

63,4

2008

3845

1441

56,7

Taula 9 – Evolució dels participants a la Copa de Caminades de Resistència


dissabte, 11 d’octubre de 2008

Una bona notícia (el Butlletí del CEC a la xarxa)

La Universitat Autònoma de Barcelona acaba de posar en el seu Dipòsit Digital de Documents tots els exemplars del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, des de 1891 fins a 1938.
Es diu que properament també estaran disponibles els de les entitats predecessores, de manera que hi haurà la sèrie completa des de l'any 1876.
Està clar que és una molt bona notícia, de la qual ens hem de felicitar tots els excursionòlegs.

Es pot consultar a http://ddd.uab.cat/record/27613

dijous, 25 de setembre de 2008

Pirineos 3000



Amb més de 4.300 usuaris registrats i unes 4.500 visites diàries (visitants únics), Pirineos3000 és una de les comunitats virtuals més potents del panorama català. I presumeix de ser la web de muntanya més antiga de l’estat espanyol. Gestionada des de Barcelona pel David i el Marc és un altre exemple que l’excursionisme existeix més enllà de les entitats. Curiosament, la majoria de les persones que formen la comunitat no són de Catalunya. Possiblement per qüestions de llengua, perquè tot i que en aquest espai cadascú es pot expressar en l’idioma que se senti més còmode, a la pràctica la llengua vehicular més habitual és el castellà.
Pirineos3000 és un projecte econòmicament deficitari que, per intentar fer algun diner i pagar encara que només sigui el hosting, va crear una llibreria virtual especialitzada en temes de muntanya. Ara, en el mateix sentit, acaba de sortir el número 0 de la revista Pirineos 3000, la “primera revista digital de muntanya redactada integrament pels usuaris de la web”. Si continua com en aquest número 0, caldrà situar-la entre les revistes de referència del país.
Els seus gestors afirmen que no hi ha controvèrsies entre els seus membres. En aquest espai es parla de muntanya, sense estridències i sense necessitat de moderar les intervencions dels seus membres.
La part més important de la web correspon a les aportacions dels seus membres: en ella es poden trobar descripcions de les ascensions a les principals muntanyes i vies, no només del Pirineu. També altra informació. Actualment aquest tipus d’informació té un gran valor, perquè es pot actualitzar amb més facilitat i perquè el fet de veure els perfils de les persones que l’han escrita permet fer-se una idea de com valorar la informació que es sol•licita.
En definitiva, Pirineos3000 és, des de ja fa temps, un referent de l’excursionisme a casa nostra.

dilluns, 9 de juny de 2008

Doncs sí: espeleologia al XVII!

Cova Sens Fons, amb una entrada de més de 80 vares

“(...) y se va baxando hast un llano, donde hay una grande balsa, que esta siempre llena de agua muy buena, y chrystalina, que se distila de lo alto de la Montaña, y por los lados tiene unas piedras relucientes, como si fueran Vidrio Chrystalino, y en uno de los lados tiene una puerta grandissima, la qual baxa muy honda, tanto, que atando una piedra en muchos cordeles atado el uno con el otro, no se halla el suelo, y por esto la llaman: Sens Fons, que es lo mesmo, que dezir, que no se le puede medir el hondo, que tiene.”


El Querant de Meyà, un avenc de 16 varas
con que es fuerça baxar con sogas, y causa notable espanto, y baxo hay una grande plaça redonda muy llana de diez y seys passos, y al cabo de dicha plassa, hazia Levante se halla una abertura à modo de baxada derecha, que por causa del grande horror, y espanto no se halla quien se atreva à entrar dentro de ella, y tiene veynte y quatro varas, y assi desde arriba, hasta baxo mide quarenta varas”.

Si això no era espeleo... el llibre és de 1668:

Roig y Jalpí, Juan Gaspar: Tratado de las excelencias, y antiguedades del Priorato de Santa Maria de Meyà, en el Principado de Cataluña. Girona, Geroni Palol, 1668.

diumenge, 8 de juny de 2008

Juanito parla de la muntanya...

Espeleologia al segle XVII?


Estava l'altre dia llegint uns documents del segle XVIII quan vaig trobar unes descripcions d'unes coves al Montsec. Tot i que el manuscrit on apareixen és posterior a 1700, el seu autor s'ho havia copiat d'una obra de 1668.
Les referències a les coves no són rares, però el nivell de detall que se'n dóna en la seva descripció fa pensar en què algú les havia explorat ja en aquell moment. No obstant i això, a una cova se l'anomena "cova sense fons", fet que no deixa en gaire bon lloc aquells primers exploradors...
Un cavitat que presenta un cert interès és la sorgència que avui dia anomenem Forat de l'Or, al pas de Terradets.
També es parla en aquest document d'un parell de bufadors i d'una font salada...
Total: un bon repte per a la història de l'espeleologia a Catalunya.

Seguiré les meves prospeccions bibliotecàries

diumenge, 18 de maig de 2008

L'excursionisme 2.0 existeix - Madteam ho demostra

L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de parlar amb una de les persones que ha demostrat que això de l'excursionisme 2.0 existeix.
Fa poc més de deu anys va començar una pàgina web de temàtica excursionista purament personal. Avui dia, s'ha transformat en una comunitat virtual amb 7.000 persones registrades que rep unes 8.000 visites cada dia.
Aquesta comunitat -amb membres a Catalunya, Madrid, el País Basc, la resta d'Espanya i Sud-Amèrica, per aquest ordre- actualment funciona com una autèntica comunitat virtual, és a dir, sense que ningú s'hagi d'encarregar d'aportar contingut a la plataforma, sinó que aquesta creix diàriament amb les interaccions dels seus membres.
Com que la comunitat va començar a créixer, fa tres anys es va decidir constituir-se com a entitat federada a la FEEC. Aquest club actualment té cap a 800 socis i segurament aquest any serà el club amb major nombre de federats de Catalunya.
Aquest nombre de visites ha permès que el que s'ingressa en concepte de publicitat permeti pagar les despeses de mantenir la infraestructura de la comunitat.
De fet, el cas de Madteam demostra que es podia fer una web interactiva i participativa fins i tot abans de la moda del 2.0. El que caldria esbrinar és fins a quin punt aquesta experiència hagués estat possible sense l'existència d'una empresa com Google.

dissabte, 10 de maig de 2008

Parlem o caminem?

Com recordareu, fa dies vaig comentar els resultats d'una recerca sobre l'excursionisme durant la Setmana Santa. Doncs bé, una de les coses que es va demanar va ser de què parlaven, si és que ho feien, aquestes persones durant les seves excursions.
Després d'analitzar les respostes, es pot dir que els temes que més es varen esmentar varen ser:

* Properes activitats, sortides, excursions
* Temes personals o/i familiars, projectes professionals
* Política, societat actual, ideologies
* Sentit de la vida, en general
* Coses relacionades amb el club
* Temes relacionats amb l'activitat mateixa, com l'estat de la neu, els camins, etc.
* Del Món (Tibet, Irak...), salut,
* Temes relacionats amb el lloc visitat:
- Història i geografia
- Paisatge i vistes del lloc visitat
- De botànica, animals, etc.
- Medi ambient
- Sensacions viscudes
- El GPS
* La meteorologia
* Els companys
* De muntanya i futurs projectes
* Feina
* Fotografia
* Esport
- ritmes de cursa, estiraments i lesions musculars.

En aquest sentit, una anàlisi quantitativa permet arribar a la conclusió que les paraules més esmentades són, per aquest ordre,

MUNTANYA, PERSONALS, SORTIDES, FAMILIA, TEMPS, FEINA, VIDA, POLÍTICA, POLITICA,
ACTIVITATS, FILLS, AMICS, PROJECTES, NATURA, VACANCES, RELACIONS, SORTIDA, COMPANYS, PAISATGE.

Voleu que en seguim parlant? Feu clic aquí

dijous, 10 d’abril de 2008

Excursionisme i franquisme

D’entrada, diré que l'excursionisme és un fet social que ens permet parlar de la història social de Catalunya en els seus aspectes culturals (perquè l'esport -si és que l'excursionisme és un esport- és, en el fons, una forma cultural).
Aquest llibre parla de l'excursionisme durant el franquisme (1939-1976, any del centenari del Centre Excursionista de Catalunya) i es publica en un context de recuperació de la memòria històrica. Però, de fet, la memòria mai no es recupera, sinó que sempre es construeix, perquè tal com sabem Past is a foreing country!
Així, doncs, què caracteritza l'excursionisme durant el franquisme? Potser l'oposició al règim i el “servei al país”? Potser les pràctiques esportives? O més aviat els aspectes culturals o científics?
Està clar que l'oposició frontal al règim, no. Els aspectes culturals, sí; però els científics, no tant. Perquè, durant aquest període, l'excursionisme s'ha situat en un camp de banalització del coneixement i, si bé és cert que alguns excursionistes fan també ciència, no ho és menys que no la fan tant com excursionistes sinó com a científics (és el cas de Salvador Llobet, molt vinculat al CSIC).
Durant el franquisme l'excursionisme ha esdevingut, sobretot, una pràctica esportiva (o més aviat un conjunt de pràctiques esportives). I, pel que fa a la seva oposició al règim cal dir que no s’hi ha oposat frontalment.
És cert que hi ha hagut conflictes puntuals (i alguns molt vistosos i coneguts, que fins i tot han acabat en presons), però no sembla que fossin la regla. Fins i tot, en alguns casos, es tracta de “trapelleries” d'adolescents que han estat magnificades.
També cal deixar clar que no va col•laborar-hi, amb el règim (amb l’excepció del Frente de Juventudes als anys quaranta).
Per dir-ho ràpid, l'excursionisme va anar fent la viu-viu, no tant per sobreviure en un context sociopolític advers com pel fet que ja no era el que havia estat mig segle més enrere. Durant el franquisme, l'excursionisme era ja un esport i l'esport no feia mal al nou règim; és més, fins i tot li interessava. Només hem de recordar que fins i tot abans d'acabar la guerra ja s'havia creat el Frente de Juventudes i que l'excursionisme, l’escalada i l’acampada hi tenien un paper molt important. És més, el nou caràcter nacional-catolicista lligava molt bé amb el que pretenia l'excursionisme: “la millora de la raça”. Quantes vegades no s'havia llegit això en els butlletins excursionistes d'abans de la guerra? Ara, només calia canviar una raça per una altra, fet que va permetre una ambigüitat que encara avui dia costa de deconstruir.
Podria ser que fos per aquest motiu que el règim franquista mai no va voler acabar amb l'excursionisme. Però, a més a més, encara que ho hagués intentat, no hagués pogut fer-ho: l'esport forma part indestriable de les societats modernes, urbanes i industrialitzades.
Fins i tot es podria pensar que el fracàs del Frente de Juventudes de crear una escola de muntanya a Catalunya estigui lligat amb aquesta manca d'interès per controlar el fet excursionista. Recordem que varen ser els dirigents falangistes els qui no varen apostar per aquesta via (a diferència del que va passar en altres llocs).
Això ens porta a parlar d'uns fets que no estan clars: està molt documentada l'entrada d'elements dels Frente de Juventudes en algunes entitats (especialment el CEC o el Club Excursionista de Gràcia, però no són les úniques) o fins i tot en la federació. Es pot pensar que volia controlar així el fet excursionista?
No ho sé. En tot cas, no ho varen aconseguir. Segurament perquè no calia, perquè l'excursionisme ja es controlava tot sol. I doncs, qui eren els excursionistes, socialment parlant?
L'excursionisme que va quedar després de la guerra va ser el menys compromès políticament. A més a més, totes les entitats varen trobar qui les avalés davant les noves autoritats. Això vol dir que hi havia excursionistes de dreta i que varen donar la cara pel conjunt de l'entitat. Aquesta no degué de ser una raó petita per entendre que l'excursionisme no va ser un àmbit especialment reprimit.
Dissortadament, avui dia estem en molt mala disposició per saber-ne massa més, però sembla que en el cas de l'excursionisme, més que de repressió caldria parlar d'auto-repressió. Però que consti que només és una hipòtesi per verificar.
Auto-repressió que comença (o que està relacionada) amb el fet de fer de l'excursionisme un esport. Perquè, és que l'excursionisme ha de ser una realitat política? On està escrit això? Per què li demanem a l’excursionisme un compromís polític que no demanem a altres esports?
Segurament ens haguem equivocat en intentar veure si l'excursionisme tenia una posició política o una altra. Aquest no és el tema dels anys quaranta, perquè aquest aspecte havia estat tancat d'entrada en la majoria de clubs (no en tots, però) ja al segle XIX, quan havien decidit deixar de banda la religió i la política que veien com a obstacles per a les noves entitats.
D’altra banda, a partir dels anys vint es fa molt difícil parlar de l'excursionisme com altra cosa que no sigui un esport. La veritat és que les reflexions filosòfiques sobre l'excursionisme que fan Batista i Roca, Pujol i Algueró i altres s'emmarquen en aquest context de crisi de l'excursionisme clàssic. O sigui que durant el franquisme es produeix l'esportivització del fet excursionista.
Ara bé, aquest procés no va ser una conseqüència política del nou règim, sinó una evolució “natural” del mateix fet excursionista.
Això no vol dir que no es pugui fer una història política de l'excursionisme des d'aquest moment. Però és una política que no passa per la batalla pel poder polític.
Vull dir que sense ser polític, l'excursionisme va fer política, a vegades amb “criaturades” (perdoneu que ho digui així) com penjar senyeres dalt dels cims o anar d'excursió sense salconduit en determinats moments. O acampar de nit a prop de la frontera i reunir-se amb altres alpinistes francesos, per fer un foc de camp! O xiulant, aprofitant la nit, quan cantaven les cançons els representants del Frente de Juventudes.
En altres àmbits, però, la política aquesta que no és política, no era tan “infantil” (de nou, perdoneu l'expressió):
Els cursos de català, en un context com el nostre en què la identitat nacional s'ha bastit en gran part al voltant de la llengua, no era políticament ingènua. O els homenatges a Verdaguer, que adquiriren sentit polític justament en el moment en què foren prohibits.
Tampoc no era cap ingenuïtat (com sabia molt bé la policia) que els i les excursionistes podien ser la connexió entre el “poble” i, diguem-ho amb un terme passat de moda i de lloc, “l'avantguarda del proletariat”.
Aquesta sí que era una dimensió política important, però no passava per la lluita directa pel poder. I menys per l’acció al carrer. Segurament algun dia es podrà demostrar que es va preferir treballar en el terreny social per evitar haver d’enfrontar la via política.

(text de la presentació del llibre al CSIC, 8 d'abril de 2008)

dilluns, 7 d’abril de 2008

I ara què?

Com ens hem de veure...


Premis ARC 2007: L'alpinisme és, per fi, equiparat a les activitats de competició d'alt nivell

http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4042


.

dissabte, 5 d’abril de 2008

L'excursionisme de la Setmana Santa (1)

Durant la passada setmana es va dur a terme una enquesta entre persones excursionistes per saber què havien fet durant aquests dies. En total, es varen obtenir 139 respostes (74,7%% del total de les 186 persones convidades a contestar el qüestionari). Aquestes són algunes de les dades més significatives:
  • En promig, les persones enquestades varen estar 2,2 dies fora de casa, essent els dies de màxima afluència el divendres, dissabte i diumenge (del 21 al 23 de març), que concentren gairebé el 60% del total de casos. De fet, només al voltant del 10% va poder gaudir de més de quatre dies de festa.
  • Les dues activitats més practicades varen ser l'excursionisme (44%) i el senderisme (20%), seguides de la bicicleta de muntanya, altres esports no vinculats a l’excursionisme, l’escalada i el turisme de muntanya (8-10% per a cadascun d’ells), i les diferents especialitats d’esquí. A més a més, no es pot parlar de vacances pluriactives, perquè la mitjana d’activitats dutes a terme se situa en l’1,3 i la moda en 1 activitat.
  • Gairebé la meitat d’aquetes sortides es va fer amb un grup d’amics o companys (48%), una mica més d’una tercera part amb la família (36%) i un 18% en solitari. La gent que havia anat en solitari havia estat més dies fora de casa que no la resta (3,4 dies davant d’1,9). També la gent que havia sortit en grup estava més dies (3,0 dies) que les que no hi havia sortit (1,4 dies). Sembla que el fet de sortir en família no afectava el nombre de dies dedicats a les vacances. L’excursionisme va ser una activitat que es va practicar de manera solitària per sobre de la mitjana (el 32% de les persones que varen fer excursionisme varen declarar haver sortit en solitari).
  • Les activitats que majoritàriament es varen dur a terme suposaven un nivell de risc molt baix: en una escala de l’1 al 10, la moda se situava en el valor més baix i la mitjana era del 3,3 (DE: 2,0).

    (continuarà)
  • diumenge, 23 de març de 2008

    Esports de natura que s'urbanitzen?


    Llegeixo un informe de desembre passat adreçat al Parlament i al Govern francesos i em quedo esmaperdut, com si estigués veient estrelletes verdes i vermelles:

    "Els esports de natura, per desenvolupar-se, s'acosten a les zones urbanes, es transformen i donen naixença a noves disciplines, a vegades impracticables a la natura.

    Doncs potser sí, penso.
    L'escalada ha vist incrementar en els darrers anys la quantitat d'instal·lacions urbanes per a la seva pràctica, alguns esports d'aigua es practiquen en instal·lacions artificials (com el canal del Segre), a França estan apareixent molt senders urbans, fins i tot a París, els ciclistes estan conquerint els espais peatonals de les ciutats...
    I, a casa nostra, l'espeleologia ha entrat de ple en la febre competitiva amb un campionat de Catalunya i un campionat d’Espanya de tècniques de progressió vertical, que evidentment s'han de desenvolupar en espais no necessàriament cavernícoles.
    El que deia: llegeixo i em frego els ulls, que em continuen fent pampallugues.

    Un curs sobre excursionisme

    Amb l'amic Enric Faura ens hem proposat organitzar un curs d'estiu sobre excursionisme i esports de muntanya.
    La nostra proposta ha estat acceptada pel Campus Universitari de la Mediterrània, que l'ha programat per als dies del 3 al 5 de juliol de 2008, al seu campus de Vilanova i la Geltrú.
    Les sessions tindran lloc dijous a la tarda i divendres matí i tarda. El dissabte al matí, tenim prevista alguna excursió o visita per acabar de lligar tot el que s'hagi parlat en les sessions "teòriques".
    La intenció és convidar les persones que millor coneguin el present dels esports de muntanya i l'excursionisme per reflexionar entre tots els assistents sobre el futur immediat del nostre camp.
    Tal com ho hem escrit:
    "Aquest curs vol examinar l'evolució de l'excursionisme en els seus 130 anys d'història, la seva importància històrica, la seva incidència social i les transformacions que està tenint en el segle XXI. S'examinarà com des d'uns orígens científics i culturals ha anat evolucionant cap a unes pràctiques esportives fins a ramificar-se en el que es coneix com esports de muntanya (alpinisme, escalada, senderisme, btt...) cada cop més abocats a la competició."

    Aquest curs està reconegut com a crèdits de lliure elecció per la
    Xarxa Vives d'Universitats

    Més informació
    .

    dimecres, 19 de març de 2008

    Crisi dels setanta?

    El gràfic següent mostra l'evolució de les llicències federatives a Espanya des de 1940 fins a l'actualitat.
    Hi ha dues sèries, la de la FEDME (o Federación Española de Montañismo anteriorment) i la del conjunt d'esports.
    Algú em sabria dir què va passar amb el nostre esport als anys setanta?


    (les dades són fetes en base a un índex 100 al 1940)

    Jo només en tinc la següent pista, però no sé si es pot extrapolar al nostre cas.
    D'altra banda, què va passar a Catalunya?
    Algú ho sap?

    dilluns, 10 de març de 2008

    De la natura medial dels medis


    Si alguna cosa ha caracteritzat la història de l'evolució humana, aquesta deu haver estat la presència de la cultura. Com a espècie hem arribat a dominar el món -fins al punt de ser capaços d'alternar-ne el clima- gràcies a la nostra capacitat de simbolitzar. És possible que per arribar en aquest punt calgués una determinada evolució biològica del nostre cervell, però, si més no de moment, això no ens importa massa.

    És gràcies a les eines desplegades per la nostra capacitat cultural que hem pogut convertir el planeta en ecumene.

    Gràcies al llenguatge ens hem pogut crear un món a mida de les nostres necessitats; ens l'hem imaginat i l'hem fet nostre. Hem pogut acumular uns coneixements que ens han permès arribar cada cop més enllà en l'accés al "ple domini de la terra" que deia el poeta. Jo no només sé el que he après, sinó que puc tenir accés a tot el que ha pogut saber qualsevol dels meus avantpassats i coetanis. Per llençar una bomba atòmica sobre una ciutat enemiga calia que segles abans una poma hagués caigut d'un arbre. Ara podem crear bombes i podem saber que les pomes cauen i, encara més important, podem decidir que no volem que les bombes segueixin caient... Pocs animals tenen aquesta capacitat i sembla ser que cap dels que coneixem no ha tingut la capacitat de dur-ho a extrems tan perfeccionats com nosaltres.

    Fa segles algú va dir que la natura estava escrita en llenguatge matemàtic. L'important no és si tenia raó o no. L'important és que molta gent s'ho va creure. I que a partir d'aquí determinades visions del món han estat possibles, mentre altres han estat arraconades en el calaix dels sense-sentits. En tot cas, però, no es tracta d'una farsa. S'hagués pogut pensar que el món estava escrit en un altre llenguatge, però, com a persones, ens hagués estat impossible viure sense pensar en un món intel•ligible. No oblidem que la paraula Cosmos conté la idea d'ordre en la seva arrel etimològica. El món ha de ser ordenat si el volem controlar, i la nostra cultura li ha donat aquest ordre. Donar ordre al cosmos ha estat la manera d'adaptar-nos al medi que ens rodeja. Segurament hem estat de les poques espècies que per sobreviure hem adaptat fenomenològicament l'entorn a nosaltres, i no només ens hem adaptat nosaltres a l'entorn.

    En un sentit semblant al que proposava Descartes, amb la cultura ens hem pogut convertir en amos i senyors de la natura, en una espècie capaç de pensar per les altres i atorgar-los el lloc que els toca en l'univers. Hem anorreat aquelles espècies que ens feien nosa, fins i tot humanes. I la cultura ens ha servit per dominar-nos els uns als altres i els uns a les altres.

    La nostra natura és de ser culturals. La natura “natural”, des d'aquest punt de vista, no existeix. La natura, com l'infern de Sartre, són els (nos)altres. Perquè existeixi la natura ha d'existir alguna cosa diferent del jo. Així doncs, la natura són relacions amb els altres (potser algun dia descobrirem que només han estat relacions entre neurones).

    Ara bé, la natura existeix, físicament; és allà, fora. Però no hi podem arribar si no és amb una visió nascuda des de la nostra cultura. Per això natura i cultura són inseparables; per això parlem d’ecosimbologia i de mediança.

    Ara bé, aquest no és un fet lliure de problemes. Com a humans que som, som presoners de les nostres cultures. A això els antropòlegs en diuen etnocentrisme. Però, com a raça humana, som presoners de la cultura en general: estem condemnats a haver d'interpretar el món per poder-hi (sobre)viure; tenim l'obligació de donar-li sentit. La sociologia ens diu que la tensió que genera el fet d'haver de donar sentit al món és tan forta que la major part del temps donem les coses per descomptat. Està clar que l'aigua seguirà rajant de la meva aixeta, encara que no plogui. La psicologia ens fa saber que, fins i tot equivocadament, hem d'interpretar constantment el nostre medi, encara que sigui "distorsionant-lo".

    En aquest sentit estem obligats a ser topofílics, o topofòbics o topo el que sigui, però no podem ser topo-indiferents. Hem de teixir necessàriament relacions emotives i afectives amb els llocs, encara que no els coneguem personalment. "Se miente más de la cuenta por falta de fantasía: también la verdad se inventa" deia Machado. Quan Colom va arribar al que més tard seria Amèrica, ja tenia en el seu cap models culturals per entendre el Nou Món (concretament la idea del paradís).

    En aquest sentit, reduir el medi ambient a les visions que en proporciona la biologia, la geologia, o fins i tot l'ecologia, és simplement això, un reduccionisme. El món és molt complex perquè vivim en societats complexes. El món és molt complex perquè no hi podem accedir directament, sinó mitjançant artefactes culturals històricament construïts, és a dir, respostes culturals socialment produïdes.

    Una d'aquestes respostes ha estat el paisatge. Històricament a Europa es comença a desenvolupar a partir del Renaixement, limitat al món de la pintura, però a Catalunya arriba molt més tard. En canvi, a la Xina, el paisatge havia entrat en joc força segles abans. De fet, és possible que fossin respostes culturals semblants a situacions socials molt diferents. El cas és que, si el paisatge no forma part de mi, aquest pot prendre un lloc individualitzat i passar a formar part del món. Es pot convertir en un actor amb qui interactuar. I, fins i tot, es pot pensar que és un subjecte amb drets i deures.

    I en aquest punt ens trobem. El paisatge, que ha estat el resultat de la nostra necessitat de projectar-nos en el medi ambient, s'ha plantat davant nostre. "El sueño de la razón produce monstruos", deia Goya. No seria hora que algú ens digués que allò que veiem fora de nosaltres és el resultat del nostre propi pensament com a societat?


    .

    diumenge, 2 de març de 2008

    Encara li hem de dir excursionisme?

    Acabo de fer un exercici força senzill:
    He agafat una sèrie de paraules relacionades amb el món de la muntanya i els esports que s'hi practiquen, les he anat introduint en el Google i he mirat la presència que hi tenen. Els resultats assenyalen tendències sobres les que caldrà reflexionar.

    Avui en vull comentar només una.

    Hi ha 54.100 pàgines web en què la paraula "excursionisme" és present quan fas una cerca en català (71.200 a tota la xarxa). Encara que el percentatge sobre el total de paraules (en pàgines en català) no ens indica massa coses, sí que convé tenir present que "excursionisme" representa només el 4,7% del total, mentre que "alta muntanya" arriba a més del 15%, l'escalada a l'11%, l'espeleologia poc més del 9%, l'esquí un 15% o el senderisme més d'un 7,5%.
    Això no ens permetria pensar en un cert desencontre entre l'excursionisme tradicional i les noves realitats?

    Però encara hi ha més. He fet el percentatge que representen aquestes paraules en català sobre el total de pàgines de la xarxa. I resulta que el 75% de les pàgines que parlen d'excursionisme són de l'òrbita catalana. Per contra, escalada només representa el 2%.
    Així doncs, excursionisme és una paraula marcadament catalana, com "barranquisme" (67% del total), "espeleologia" (44%) o "senderisme" (57%).
    Està clar que barranquisme o senderisme són paraules molt presents en la xarxa web en català per motius lingüístics (encara que sigui incorrecte, barranquisme no apareix ni en castellà, ni en francès, ni en anglès; una cosa semblant passa amb senderisme). Però la gran presència d'espeleologia es deu a un fet sociohistòric (l'any 2005, el 14% de les llicències de la Federació Espanyola d'Espeleologia corresponien a Catalunya, comunitat només superada per Madrid).

    Tot plegat, pot voler dir que una cosa tan catalana com era l'excursionisme està deixant pas a altres realitats?

    Les dades sobre cerques a internet així semblen demostrar-ho. Però d'això en parlaré un altre dia.

    Si voleu, en podem parlar aquí.

    diumenge, 24 de febrer de 2008

    Recerca sobre excursionisme

    Com ja sabeu, estic duent a terme una recerca sobre l'excursionisme avui dia, a la Universitat Ramon Llull. Actualment estic en la segona fase, que consisteix en una enquesta que es pot contestar seguint aquest enllaç. Aquesta investigació s'emmarca dins del doctorat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i la dirigeix Xavier Medina.

    L'objectiu general és conèixer la realitat del fet excursionista català en els primers anys del segle XXI. Fins al moment, ja he dut a terme una primera aproximació qualitativa que ha permès establir les idees més importants (espero poder fer públics alguns resultats al voltant de Setmana Santa). Del que es tracta ara és de comprovar les primeres hipòtesis que se'n varen extreure. La manera de fer-ho és responent un qüestionari que posteriorment serà analitzat estadísticament.

    La idea és recollir dades durant el proper mes, analitzar-les i treure'n algunes conclusions. Segurament, a partir d'aquí caldrà analitzar les entitats excursionistes, per veure si es poden adaptar al nou context o no. Les entitats tenen ara reptes molt importants, alguns d'ells lligats a les noves tecnologies i als canvis en els perfils dels seus associats.

    Mentre surten els resultats, us agrairé que col·laboreu en aquesta recerca contestant l'enquesta que es pot trobar en aquest enllaç.

    Moltes gràcies

    dissabte, 12 de gener de 2008

    Excursionisme i franquisme

    Us presento un vídeo amb entrevistes a excursionistes catalans que parlen de l'excursionisme durant el franquisme. Dura poc més de mitja hora.

    -- video

    En cas de no poder-lo veure, podeu provar-ho aquí:

    http://video.google.es/videoplay?docid=3717952889865665071&q=excursionisme&total=25&start=0&num=10&so=0&type=search&plindex=0