dimecres, 14 de desembre de 2011

Soler i Santaló, excursionista científic

El proper dimecres, 21 de desembre de 2011, es presentarà el primer volum de l’obra Seduït per valls i cims, un recull de les fotografies més emblemàtiques de Juli Soler i Santaló (1865-1914) que es conserven a l’arxiu Fotogràfic del CEC.
L’obra ha estat publicada pel Centre Excursionista de Catalunya i l’editorial PRAMES. Aquest llibre conté un parell de textos que acompanyen les fotografies, el primer dels quals ha estat fet per mi mateix. En ell, intento demostrar que, al costat del Soler pirineista, hi ha també un Soler excursionista científic.
De fet, potser algun dia transcriuré el text del que penso explicar en aquest acte. Però el que sí que puc dir ara mateix és que, comentant una excursió de 1910, quatre anys més tard, Soler feia referència a un treball “que des de ja fa anys vinc dedicant a l’estudi de les valls que comprenen la zona dels Alts Pirineus aragonesos des de la Navarra fins a Catalunya”.
Per aquesta i altres raons, és clar que, al costat del Soler pirinaista, hi ha un Soler científic, un home que va participar en el descobriment i exploració d’un element tan emblemàtic i tan poc muntanyenc com són les pintures rupestres de Cogul.

La presentació tindrà lloc a la sala Costa del Centro Aragonés, carrer de Joaquim Costa, 68, de Barcelona, a dos quarts de vuit del vespre del dia 21 de desembre.

dissabte, 3 de desembre de 2011

Cent anys d'excursionisme a Vic

Arxiu de so de la conferència "Cent anys d'excursionisme vigatà", feta a Vic al novembre de 2011.
Si no funciona, busca'l aquí. 
El dissabte dia 12 de novembre a 2/4 de 8 del vespre es farà al Temple Romà l’acte acadèmic anual del Patronat.
L'acte, com sempre, comptarà amb una conferència que en aquesta ocasió anirà a càrrec del Dr. Francesc Roma i Casanovas, historiador i geògraf, i portarà per títol: “Més d’un segle d’excursionisme vigatà”. La conferència inicia el cicle que el Patronat d'Estudis Osonencs i la Unió Excursionista de Vic dedicquen a la commemoració de 100 anys d'excursionisme a Osona en l'escaiença dels 100 anys de la fundació del Centre Excursionista de Vich.
En el decurs de l'acte es farà públic el veredicte del Premi Plana de Vic 2011, dedicat a treballs de l'àmbit de les lletres, i finalment es faran públics els noms de les persones o entitats a qui el Patronat concedeix enguany la distinció de Membres de Mèrit. 



dimecres, 5 d’octubre de 2011

L'excursionisme científic segons Font i Sagué

ExcursionismeCientífic.CAT ha publicat el text de la sèrie de conferències que l’any 1902, Norbert Font i Sagué (1874-1910) va dictar al Centre Excursionista de Catalunya amb el títol “L’excursionisme científich”.
El seu objectiu era engrescar els associats de l’entitat a posar en pràctica un excursionisme que recollís dades per elaborar una sèrie de monografies en diferents aspectes de les ciències naturals a casa nostra. A més d’exposar els principals camps en què els excursionistes podien fer aportacions a la ciència, Font va fer una exposició del panorama de les ciències naturals del moment a Catalunya.


El podeu trobar aquí.

divendres, 12 d’agost de 2011

Existeix l'excursionisme científic?


Fa dies que amb alguns amics i companys excursionistes parlem de la possibilitat d'organitzar una trobada d'excursionistes científics amb la finalitat de posar en comú els resultats de les nostres recerques i de publicar-les en algun format amb cara i ulls.
Però sempre ens trobem amb el mateix dilema: hi haurà resposta a la nostra iniciativa?
Navegant per la xarxa és clar que existeixen persones que dediquen esforços a algun tipus d'activitat que podem anomenar excursionisme científic. El que no es veu és si es tracta de figures marginals o no. Marginals al mateix món excursionista; marginals al món de la ciència. Marginals, que quedi clar, en un sentit gens pejoratiu, perquè és a partir dels marges des s'on s'inicia la colonització dels espais agraris.
El que no queda clar és si aquestes persones i iniciatives seran capaces -i si voldran- fer el salt del coneixement personal al document escrit que faci saber als altres allò que han descobert. Tampoc queda clar que valorin de la mateixa manera que ho fem nosaltres les seves aportacions en blocs i pàgines web. Potser, abromats per la ciència actual, s'imaginen ells mateixos i les seves aportacions com a realitats de segona categoria, dèries personals i intransferibles.
El dubte sempre és el mateix: hi haurà resposta a la nostra iniciativa?
I la resposta, potser hauria de ser que no ho sabrem fins que ho provem. 


dissabte, 30 d’abril de 2011

Erhard Loretan en el record

"...puc afirmar que la nit és un fre de l'activitat humana. Si només depengués de mi, l'aboliria".
Erhard Loretan


dijous, 3 de març de 2011

Manifest per un nou excursionisme científic


La cultura excursionista només sobreviurà amb l'aportació de tots!
Crida a repensar l'excursionisme científic.



Durant el darrer terç del segle XIX i els primers decennis del XX, a Catalunya, es va posar en joc una manera d’entendre l’excursionisme que sovint s’ha qualificat d’excursionisme científic. Norbert Font i Sagué va fer una bona explicació del seu programa en una conferència i un seguit d’articles que va publicar el Butlletí de Centre Excursionista de Catalunya l’any 1902.
D’ençà d’aquell moment, el temps no ha passat en va. La creació de l’Institut d’Estudis Catalans i les seves societats filials al 1907 havia de marcar una fita important en la institucionalització d’aquesta manera d’entendre la ciència. El desenvolupament de la universitat i dels estudis de recerca especialitzats i el desenvolupament dels mitjans de comunicació en un primer moment, i de les noves tecnologies més endavant, han marcat un nou terreny de joc per a l’excursionisme científic.
Això ha dut a un moment en què, al nostre país, es poden identificar, com a mínim, quatre tradicions científiques o cultures científiques que es podrien entendre com a complementàries més que no oposades.
La cultura universitària, amb els seus valors i mecanismes, sistemes de reclutament i de socialització dels seus membres. És la cultura alta, la cultura que té prestigi, o si més no la que el reclama més obertament. Els seus resultats han estat espectaculars i fins i tot es podria pensar que es confon la seva producció amb “la ciència”. De tota manera, els paradigmes dominants deixen i han deixat tradicionalment alguns espais buits i mancats d’interès.
La cultura dels mitjans de comunicació, una cultura popular a vegades construïda des del poder i desprestigiada sovint per l’anterior. És una cultura construïda buscant l’audiència i intentant aportar al mercat allò que aquest demana. Si l’anterior podia pecar de produir continguts que no interessen a ningú, aquesta estaria just en el pol oposat: mai no es produirà allò que no interessi a força gent, a no ser que hi hagi ajuts (econòmics, normalment) públics.
La cultura del turisme (cultural), potser encara no prou ben consolidada, però que es desenvoluparà ben segur en els propers anys. De moment és una cultura ambigua, que es mou en els intersticis entre la cultura fordista i el postfordisme. La seva preocupació pels continguts ha estat poc exigent, fins i tot a vegades banal. Se suposa que serà una de les tendències culturals del futur que creixerà en els propers anys. Comparteix amb els mitjans de comunicació la idea de no produir allò que interessi a poca gent.
Finalment, la cultura excursionista científica. Es tracta d’una aproximació molt minoritària i sovint individualista. Més enllà dels seus inicis, quan es podia resumir en un exèrcit d’excursionistes al servei de la ciència, avui dia es pot definir com una cultura basada en la recerca sobre el terreny d’aspectes concrets de la nostra realitat propera. Els seus practicants ja no són unes persones sense coneixements, sinó que moltes vegades són gent amb un coneixement molt especialitzat en temes molt concrets que no tenen interès ni per a la universitat, ni per als mitjans de comunicació, ni directament per al món del turisme.
El món editorial forma part de totes aquestes cultures des de fa molts anys. El món editorial tal com l’hem viscut fins ara ha crescut a cavall de totes aquestes cultures, amb una amalgama variant segons els moments i els espais.
Amb els canvis sociotecnològics dels darrers anys, el coneixement no ha quedat reclòs ni en universitats ni en mitjans de comunicació i, encara menys, en institucions turístiques o excursionistes. N’hi ha, de coneixement, en tots i cadascun d’aquests àmbits; però el que s’ha perdut és el dret a monopolitzar-lo. La diferenciació entre alta i baixa cultura avui dia no té pràcticament sentit, precisament pel fet que hi ha hagut un procés de valorització d’ambdues. Hi ha, fins i tot, el perill de convertir les tesis doctorals en un document banal; hi ha, a gairebé totes les universitats, la possibilitat de doctorar-se sense escriure una tesi doctoral.
D’altra banda, algunes inciatives a internet han permès la publicació de continguts sense cap mena de control. Primer varen ser les pàgines web i després els blogs i els CMS, però ara ja són les publicacions en paper impreses sota demanda i els llibres electrònics gratuïts o de pagament.
El problema de tot plegat és que aquests continguts ningú no els controla; que es publiquen sota la responsabilitat dels seus autors. En no pertànyer a les lògiques universitària, dels mitjans de comunicació, ni institucional turística, cadascuna de les quals té els seus mecanismes de control de la qualitat dels continguts que produeix, aquests continguts suren en la catosfera com rumors l’acceptació dels quals depèn de la capacitat de judici de cada persona individual.
La mentida descarada o l’errada involuntària poden arribar avui dia a traspassar l’àmbit de la privacitat amb una facilitat molt més gran que anys enrere. És possible que aquest tipus de contingut hagi de ser eliminat. En tot cas, no ens toca a nosaltres parlar-ne.
Del que ens toca parlar és dels continguts de qualitat i interès des de la perspectiva excursionista científica que encara es produeixen avui dia i que poden sortir a la llum pública més fàcilment que mai. Continguts de qualitat, ja ho hem dit, però que passen desapercebuts per les altres tres cultures.
Per dignificar aquests continguts caldria establir alguna estratègia que assegurés tant la qualitat de la seva producció, com la dels resultats i de la distribució. Per entendre’ns, podríem parlar de sistemes d’acreditació de la qualitat del contingut, entenent l’acreditació com una etiqueta inscrita sobre un determinat contingut un cop avaluat en un procés semblant als peer review de les revistes de qualitat. Amb un producte de qualitat, caldria ser capaços d’oferir un canal de distribució àgil i de qualitat, preferentment gratuït, tot i que es podria valorar la possibilitat de pagament per a determinats continguts.
Aquest és el gran repte del nou excursionisme científic a l’inici del segle XXI: aconseguir que la nostra producció científica, poc atractiva per a la universitat, els mitjans de comunicació i les esferes turístiques, pugui ser reconeguda. I amb el seu reconeixement el de les persones que l’han produïda, és a dir, de totes i tots plegats.
És, aquest, un repte que cal afrontar, pel país i per la Cultura, en majúscules i sense adjectius. Per tirar-ho endavant calen persones.
Si algú s’hi apunta, en podem parlar.

diumenge, 27 de febrer de 2011

Publicació sobre l'excursionisme actual

Acaba de sortir la versió divulgativa de la tesi que vaig escriure sobre l'excursionisme a l'actualitat.
Ha costat una mica perquè alguns editors no estan per publicar allò que tingui massa risc comercial. I els que no s'inclouen en aquesta categoria sembla que es pensin que tothom té dret a viure del treball dels autors i autores, excepte els autors i autores mateixos.
Total, que he decidit autopublicar-ho.
De fet, com diria qualsevol editor, tampoc no se'n vendrien ni cinc...

Si hi esteu interessats, feu clic a la imatge de sobre per a més informació.

Sinopsis
A casa nostra, l’excursionisme ha tingut una llarga història que l’ha dut a ser una de les activitats de lleure més practicades avui dia. Malgrat això, en el moment d’enfrontar la seva realitat actual trobem grans mancances i, segurament, força tòpics construïts sobre coneixements donats per suposat. És possible que la causa de tot plegat es trobi en què el seu estudi s’hagi fet majoritàriament des d’un punt de vista històric i que les recerques sobre la situació actual siguin escasses. Segurament això es deu a la imatge històricament construïda del fet excursionista a Catalunya, en la qual s’ha vinculat de manera gairebé indestriable excursionisme i nacionalisme. D’altra banda, també podria ser que aquest fet estigués relacionat amb la imatge d’activitat burgesa d’aquesta pràctica, imatge que hauria portat determinats historiadors i historiadores, i la universitat en general, a desinteressar-se’n. 

Dades tècniques:
ISBN: 978-84-614-8084-5

Autor: Francesc Roma i Casanovas
Núm. de pàgines: 168
Mides: 150x210

Preu: Edició digital, 5,00 €. Edició en paper, 15,55 €

dissabte, 19 de febrer de 2011

Guia d'excursions per Osona

Finalment hem tret a la llum pública el llibre Excursions fàcils per Osona. Es tracta d'un petit recull d'excursions fàcils o molt fàcils per aquesta comarca. En total hi ha 20 itineraris de curta durada, que permeten ser recorreguts en mig dia i pensats de manera que es retorni al mateix punt de sortida.

És una guia per a persones de totes les edats (l'hem redactada en família) i la idea és oferir properament una segona edició amb cinc itineraris més.




De moment, els itineraris que s'hi inclouen són els següents:

1 – La creu de Gurb
2 – Sant Martí Xic
3 – Santa Llúcia de Sobremunt
4 – De Sant Julià de Vilatorta a Puiglagulla i l’Enclusa
5 – Sant Llorenç del Munt des de Romegats
6 – De Fucimanya a Savassona
7 – Castell de Torelló i Serrat Alt
8 – Bellmunt des de Saderra
9 – El castell de Besora
10 – Els bufadors de Beví
11 – Les baumes del Bisaura (Teixidors, Baumassa, Fleus)
12 – Les baumes del Bisaura (la balma dels Ferrers)
13 – La Cau, el castell de Milany i el puig de l’Obiol
14 – El castell de Curull i el puig de l’Àliga
15 – Del coll de Bracons a Sant Miquel de Castelló
16 – Santuari de Cabrera
17 – Els cingles d’Aiats
18 – De Rupit al salt de Sallent
19 – El santuari de l’Erola
20 – El turó Rodó de Centelles

Podeu comprar el llibre en aquesta pàgina web o a Muntanya de Llibres.

dijous, 27 de gener de 2011

L'excursionisme en un cul-de-sac

Amb el títol de "El futur de l'excursionisme", Josep M. Solé i Sabaté va publicar a l'Avui un article en que reflexiona sobre el passat i el present de la nostra activitat. Entre altres coses hi diu:


"Ara l'excursionisme està en un cul-de-sac. No viuen un bon moment els esplais, caus i tots els centres que eren planter d'excursionistes. L'allau d'activitats esportives als nanos i joves, les xarxes informàtiques, l'extraordinària oferta televisiva, un deixatament dels pares d'avui dia vers l'excursionisme per tots els factors citats, on encara es podria incloure la crisi de l'Església i la proposta que feia vers aquest món, etc. ha fet que a l'excursionisme li costi renovar-se i expandir-se."


Trobareu el text sencer aquí

diumenge, 16 de gener de 2011

L'excursionisme a la cruïlla


El convit del Centre Excursionista de Terrassa a participar en un acte amb motiu del seu 75è aniversari ha estat l’oportunitat per repensar alguns aspectes del nostre excursionisme en el moment actual.

Em sembla que és innegable que avui dia l’excursionisme viu una situació crítica. De fet, potser sempre ho ha estat, en situacions crítiques, l’excursionisme. En tot cas, faig servir l’adjectiu crític per fer referència a què el nostre excursionisme es troba davant d’un moment de canvi, un moment crucial, que etimològicament fa referència a un encreuament o cruïlla. En aquest moment, l’excursionisme ha de prendre partit i, tot i que és possible que en el futur es plantegin temes o reptes que ja es varen donar en el passat, avui dia caldria saber donar-los una resposta adequada als nous temps. I aquesta ha de ser una resposta excursionista!
L’excursionisme ha de prendre partit i evitar que el temps decideixi per nosaltres. És cert que podem ajornar la decisió 5-10 anys, però no ho podem fer indefinidament (si no volem que el temps decideixi per nosaltres).
El problema és que si no fem valdre l’excursionisme, l’accés esportiu (o no) al medi natural es pensarà des del punt de vista turístic, com he tingut ocasió de comprovar en diferents trobades sobre turisme de muntanya que varen tenir lloc l’any 2010. Els agents que promocionen el turisme, en aquests actes, no s’han recordat de convidar cap representant excursionista. Fins i tot els mapes de camins d’algunes comarques s’han fet sense comptar amb el món excursionista. Fins i tot es podria pensar que l’administració quan planifica l’accés al medi natural pensa més en el turista que en l’excursionista. Com a mínim això és molt clar en els parcs naturals que conec.
En aquest context, quan l’excursionisme ha de prendre partit, el problema més important és que, ara menys que mai, no tenim clar com respondre la pregunta de què és l’excursionisme? I per tant no sabem què hem de demanar com a excursionistes.
Si volem definir l’excursionisme, haurem de mirar quines pràctiques es duen a terme, i ja sabem que n’hi podem trobar una dotzena llarga (escalada, esquí, BTT, descens d’engorjat, senderisme, etc.). També sabem que les més populars són l’excursionisme en sentit estricte (caminada), l’alpinisme, el senderisme i l’escalada, precisament per aquest ordre.
Dit això, segur que estarem d’acord que no podem definir l’excursionisme només a partir d’aquestes pràctiques. És a dir que la definició de l’excursionisme com  a fet social no pot reduir-se a la de l’excursionisme en sentit estricte: excursionisme no és només caminar o escalar... no només és esport. I sobretot, no volem que ho sigui en el futur.
És possible que haguem de parlar més d’esports de muntanya que no d’excursionisme. Però llavors, què uneix tots aquests esports. Què és l’excursionisme en sentit ampli? (si és que encara existeix).
En altres llocs hem establert que l’excursionisme és molt divers (tant en les pràctiques com en les maneres d’entendre’l) i que no són pocs els excursionistes que pensen que actualment és diferent del que havia estat abans. Això em sembla clar, com a mínim en un sentit molt concret: ara més que mai l’excursionisme s’ha convertit en una oportunitat de negoci, un nínxol de mercat. L’espai dedicat a una certa pràctica de muntanya en alguns supermercats o les experiències com algunes rutes temàtiques excursionistes (carros de Foc, Cavalls del Vent, etc.) en són bones proves.
Malgrat tot, també sabem que continua sent vist i sentit com una manera de viure, i no només com una suma d’activitats esportives. Aquesta manera de viure (o filosofia de la vida, si ho preferiu) és una manera de (re)trobar un món millor, un món on hi ha més salut (precisament pel seu vessant esportiu, tot i que altres dimensions incideixen en la salut mental), un món més verd (o, com es diu avui dia, més sostenible). També és una manera de trobar un món més just, on la solidaritat regni per sobre dels egoismes i on la competició sigui una forma de passar-ho bé i no una finalitat en ella mateixa; un món on el màrketing extrem d’alguns alpinistes no hi tingui cabuda, en honor de la sinceritat. Un món també més independent, que hagi exercit el seu dret a decidir, com hem vist darrerament...
Aquesta manera de viure s’acompanya d’una determinada ètica que es basa en el respecte, la solidaritat i que es preocupa pel medi ambient, tot i no ser necessàriament militant.
Aquesta preocupació pel medi ambient es veu en les campanyes que històricament han fet diferents entitats excursionistes per protegir el nostre patrimoni natural o cultural. Però sembla que, amb el pas del temps, el nostre excursionisme ha estat incapaç d’estructurar el seu paper social a un nivell més ampli (i que consti que això no vol dir necessàriament donar les culpes a la Federació). El que vull dir és que hi ha hagut campanyes de defensa, però poca concertació i coordinació entre elles. De fet, ni tan sols Mountain Wilderness no ha arrelat  al nostre país.
És, tot plegat, una mostra de la desunió excursionista en què ens movem avui dia. Una desunió no ha parat de créixer en els darrers anys, a mida que el nombre d’entitats federades ha anat augmentant, i que i fa molt difícil tenir una sola veu davant l’administració i la societat.
En el mateix sentit, segurament és cert que les entitats, en alguns casos, han començat a competir les unes amb les altres: a veure qui surt més a la tele, a veure qui creix més, qui fa la marxa més nombrosa...
Ara bé, pot ser que en les noves entitats es trobi la solució als nostres problemes? No ho sé, segurament no. El que és indiscutible és que tenim més entitats que mai (i més associats i federats). En aquest context, pot resultar força sobtat parlar de crisi de l’excursionisme, i encara més de la seva mort.
Però les noves entitats són generalment petites, estan força descentralitzades i algunes fan un tan ús intensió de les noves tecnologies que bé es pot afirmar que són entitats virtuals.
La pregunta clau és si serem capaços, en aquest context, d’articular un discurs excursionista unitari?
En contra del que podria semblar, jo crec que sí, però potser no amb les eines de sempre. I crec que la solució passa per un fet que acabo d’apuntar i que té una rellevància transcendental: l’aparició de noves comunitats virtuals (fins i tot clubs) que funcionen –gràcies a la xarxa- com a espais de relació, cooperació i ajuda mútua, de resistència i de formació d’identitats. I també com a espais alternatius, als centres excursionistes tradicionals.
Els periodistes i sociòlegs acostumem a parlar de la construcció social de la realitat. I és força evident que la realitat la construïm socialment. Pel que ens afecta, avui dia la realitat excursionista es construeix socialment i en bona part en format digital. Això no vol dir que el futur excursionista passi exclusivament pel món digital. Però les noves comunitats virtuals hi tindran un gran pes. I les entitats “tradicionals” no poden deixar escapar aquesta oportunitat. És l’única manera de respondre, excursionistament, a la situació de cruïlla en què es troba el nostre excursionisme avui en dia.