diumenge, 21 d’octubre de 2007

Un excursionisme àmpliament compartit

Més del 80% de la gent del Bages camina o passeja habitualment, i més del 50% d’aquestes persones ho fan per motius d’oci (entès en aquest cas com a excursionisme).
Ho diuen les dades d’un estudi que s’ha fet aprofitant una enquesta sobre les infraestructures dut a terme per l’Observatori Social de la Catalunya Central.
A més a més, encara que l’estudi comptava amb més dones que homes, són els homes els que tenen l’índex de pràctica excursionista més elevats. Les persones de la resta de la comarca estan uns 15 punts per sobre de les que resideixen a Manresa ciutat.

Excursionisme

Una activitat existencial en el sentit etimològic del terme: situar-se fora d'un mateix per anar a trobar alguna cosa de la que un/a mateix/a forma part.

El que fa que alguna persona camini (des del punt de vista excursionista) és el fet d'anar a trobar alguna cosa al cap del Camí (o durant el camí en sentit físic). Hi ha, doncs, una motivació; i cal reconèixer que aquests motius han anat canviant històricament.
Aquesta motivació no apareix en el buit, sinó que és el fruit del nostre procés d'aprenentatge, que es duu a terme dins de la nostra societat. En el fons, excepte en alguns casos, les persones anem a buscar fora de nosaltres allò que, com a individus socials, ens sembla important. Per això en el post anterior parlava d'un Nosaltres en majúscules.
Ho dic en un sentit antropològic o sociològic, volent dir que la realitat es construeix socialment i que, en el fons, anem a fora a buscar allò que hem creat prèviament com a societat. O per dir-ho altrament, que la nostra idea de muntanya és profundament urbana.

A partir d'aquí, caldrà parlar de què és un Camí?

divendres, 12 d’octubre de 2007

Què és l'excursionisme?


Un bon amic em convida a debatre sobre què és l'excursionisme, i sense pensar-m'hi massa li engego que per a mi és:

una activitat existencial en el sentit etimològic del terme: situar-se fora d'un mateix per anar a trobar alguna cosa de la que un/a mateix/a forma part.


Ho he dit molt de pressa, potser massa i tot.
Però quan hi torno a pensar, no em sembla que el meu pensament vagi en contra del que penso.
Crec que és cert que és una activitat, encara que molta gent pensi que és una manera de ser, una filosofia de la vida, etc. Per a mi, ser excursionista es demostra fent excursions en un sentit ampli.
Aquesta activitat suposa situar-se fora de nosaltres mateixos per anar a buscar (visitar, veure, estudiar, fruir de...) alguna cosa que és alhora nostra i aliena a nosaltres.
En un temps, i certes persones, anaven a buscar la pàtria a la muntanya. Però abans que res aquesta havia niat dins seu.
Avui dia hi anem a buscar altres coses, i potser a altres indrets, però el que tenen en comú aquestes coses és que generalment (no m'atreveixo a dir sempre) s'han forjat en el nostre jo social i les veiem fora de nosaltres mateixos.
Aquesta és l'essència de l'excursionisme: buscar fora una part de nosaltres.

Més endavant caldrà especificar que no parlem de nosaltres sinó d'un Nosaltres col·lectiu.