Teresa Pla Meseguer,
també coneguda com a Florencio, La Pastora, Teresot, el terror del
Caro o Durruti, va néixer a Vallibona (Castelló de la Plana) ara fa
cent anys. De sexe ambigu, va ser inscrita al registre civil com a
dona per no haver de fer el servei militar, però el servei d'armes
el va rendir sobradament.
 |
| Mas la Pastora, a la Pobla de Benifassà |
L'any 1949, un
tinent de la guàrdia civil i altres membres del sometent la van
obligar a despullar-se per comprovar si era cert el que se'n deia.
Humiliada, es va unir al maquis després que la Guàrdia Civil cremés
un mas proper on ella feia de pastora per reprimir el suport als
insurgents. També va haver de presenciar com el masover del mas on
treballava, que ara es coneix com la Pastora, era castrat per la
Guardia Civil i després assassinat a sang freda.
Des de llavors, es
va vestir com un home, es va tallar el cabell, i es va fer dir
Florencio. Va participar en diferents accions de la resistència,
especialment pel seu coneixement del terreny. Finalment, junt amb un
tal Francisco, varen abandonar el maquis temerosos que els acusessin
d'haver abandonat un company. D'aquesta manera es convertiren en
simples delinqüents, perseguits per les forces de l'ordre.
Per sobreviure,
varen fer diferents atracaments, entre els quals destaca el de la
casa dels Nomen, a Tortosa, on Francisco va ser ferit. Amb Francisco
mort, la Pastora es trobava sola com mai abans no ho havia estat. Dos
anys després, aconseguia arribar a Andorra i refer la seva vida: per
sobreviure es va dedicar al contraban de tabac.
Denunciat com a
contrabandista, va ser expulsada d'Andorra i detingut a Espanya, on
se l'acusà de 29 assassinats. Mai no se'n va poder provar cap, i ell
sempre ho va negar. Va reconèixer, això sí, que havia apallissat
algunes de les persones que de jove l'havien maltractada i humiliada.
Va ser condemnada a mort, però la condemna mai no es va executar. De
tota manera, va passar 20 anys a la
presó de València, fins que va ser indultada l'any 1978. Acollida
per un funcionari de la presó, va morir a casa seva l'any 2004.
Si en voleu saber més, podeu
llegir el llibre de José Calvo, La
Pastora, del monte al mito (Vinaròs,
2009) o la versió novel·lada per Alicia
Giménez Bartlett (Donde
nadie te encuentre. Barcelona,
2011).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada