diumenge, 4 de gener del 2009

Quan la màquina no xuta

M'acaba d'arribar la confirmació de lectura d'un missatge que vaig enviar a un centre excursionista el dia 2 d'octubre, o sigui, fa tres mesos.
Ja fa setmanes vaig fer una consulta a un altre centre (dels grans i de renom, per cert) i immediatament em varen respondre que prenien nota de la meva demanda. Era una màquina; cap persona no m'ha contestat, de moment.

Són dues anècdotes, potser sí. Que no només es donen dins del món excursionista, també!

Però aquesta manca de resposta em fa pensar en un dels “problemes” que actualment té plantejat el nostre excursionisme. De què serveix proveir-se d'un canal de comunicació com el correu electrònic si després no es gestiona correctament?
El “problema” no és només del funcionament del correu, sinó que en el fons el que es planteja és l'actitud de les persones cap a les entitats excursionistes. Com que la major part de la gent actua voluntàriament dins d'aquestes entitats, no se li poden demanar responsabilitats quan aquests “serveis” no funcionen. Em sembla just i raonable.
Ara bé, l'entitat es mereix la pèrdua de credibilitat que es deriva de fets com aquests?
Pot l'entitat fer-se responsable de la mala actuació dels seus associats?
Estem abocats a la professionalització de les entitats?

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ser voluntari no vol dir, necessàriament, ser incompetent.
A mi no em sembla raonable ni just no exigir responsabilitats.
La responsabilitat va amb la feina en sí, no amb el caracter retributiu o no de la feina.
No faig escarafalls en absolut a professionalitzar determinades feines, com ara la secretaria, per exemple. Però, professionals o voluntaris, sempre han de ser responsables.

efaura@xtec.cat ha dit...

Com diuen, em sembla simplement un problema de pura incompetència i deixadesa. És com posar un telèfon que mai contestat o no obrir la bústia del correu físic.
Incompetència!

Francesc ha dit...

Doncs tanquem els centres excursionsites inoperants!