Història pija de l'esquí

Nadala Fundació Carulla

Amb una grata sorpresa, acabo de "descobrir" que la famosa nadala dedicada a l'excursionisme amb motiu del centenari d'aquesta pràctica al nostre país es troba disponible a la xarxa.
Val la pena felicitar les persones que varen apostar per aquesta opció!

La podeu trobar a http://www.fundaciolluiscarulla.cat/cat/nadales/Nadala_1975.pdf

Fer país, conèixer món

Qui convida no és traïdor

Properament a Girona!

Més informació aquí

Excursionisme de competició?

Es diu sovint que un dels trets característics de l'excursionisme actual és el seu vessant competitiu. D'entrada, podria semblar cert, perquè per parlar d'un any del que tinc dades, al 2005 es varen registrar 14.969 inscripcions en les 62 proves que formaven les activitats competitives regulades per la FEEC.

D'entrada, convé dir que aquestes inscripcions varen recaure en un nombre força menor de persones. És a dir, que aquestes 14.969 inscripcions no serien, com podria semblar a simple vista, el 24,3% de les persones declarades a la federació ni el 62,7% del total de targes federatives (percentatges calculats sobre les dades de la FEEC per a l'any 2007).

De fet, la mitjana de persones per prova competitiva va ser de 241 persones per prova, xifra que dóna una visió diferent de la mateixa realitat.

A més a més, aquesta darrera xifra -241 persones per cada prova competitiva- podria semblar un nombre important, però cal agrupar les dades en dos blocs diferents:

· Activitats que estan clarament per sota d’aquesta mitjana: l’escalada, l’esquí, els raids i els ral·lis

· Activitats que estan per sobre de la mitjana: les curses (amb una relació molt propera a la mitjana) i les marxes regulades.

De fet, el panorama canviaria molt si separéssim les dades corresponents a marxes i curses de la resta. Així, si a les 14.969 inscripcions li traiem les 2.767 que corresponen a les curses i les 10.403 de les marxes, quedarien un total de 1.799 participants en tot un any. Repartits en el total de 27 proves que queden, fan una participació de poc més de 66 persones per prova. A la llum d'aquestes dades, la imatge d'un excursionisme competitiu no és massa pletòrica.

Aquí ja no sembla que la competició sigui tan definitòria del nou excursionisme.

La impressió que tenim de la gran importància de la competició només s'aguanta quan es pensa en les marxes regulades, terreny en què cal parlar d'uns 3.000 participants a la Matagalls-Montserrat (l’any 2005 ja havien estat més de 2.800) i d'altres proves també força nodrides (la Núria-Queralt ha arribat aquest 2008 als 600 participants, la Reus-Prades als 700 i la Travessa del Montseny als 580). Entre les quatre marxes estarien cobrint pràcticament la meitat de participants a la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

Un estudi de la classificació de la Copa de Caminades de Resistència de l’any 2008, fet a partir de les 15 curses que s’havien dut a terme fins a octubre de 2008 (de les 18 de què consta aquest circuit) indica que en total s’havien inscrit 1.441 persones com a mínim a una de les proves (participants únics que han acabat la prova). Ja no són les deu mil de què parlàvem abans, sinó mil quatre-centes que han repetit en més d'una ocasió.

Però la dada més significativa és que les 1.382 persones que varen participar en les proves de l’any 2007 només varen representar el 2,2% de les persones declarades per les entitats a la FEEC i el 5,4% de les federades (i cal tenir en compte que per poder participar a la copa s’ha d’estar en possessió d’alguna assegurança federativa).

Les dades de la taula següent permeten arribar a algunes conclusions interessants.

La primera és que en aquests darrers anys ha anat augmentant el nombre de persones que ha participat en activitats competitives (tant si ho comptem per participants finalitzats com per participants únics). Ara bé, les dades de què es disposa pels darrers anys posen en evidència que entre el 50% i el 60% de les persones participen només en una única cursa (percentatge una cursa), fet que acabaria de posar en entredit la importància de la competició. Per si fos poc, l’any 2008, el 90% de les persones que varen prendre part en aquesta copa, només havien assistit a 6 o menys caminades. D’aquí es podria extreure que els afanys realment competitius sembla que només afecten un 10% o menys del total de participants.

Llavors, la pregunta és la següent: en l'excursionisme, és tan característica la competició?

Any	Participants finalitzats	Participants únics	Percentatge una cursa
2005	3034	1059	43,2
2006	3129	1183	59,4
2007	3260	1382	63,4
2008	3845	1441	56,7

Taula 9 – Evolució dels participants a la Copa de Caminades de Resistència

Una bona notícia (el Butlletí del CEC a la xarxa)

La Universitat Autònoma de Barcelona acaba de posar en el seu Dipòsit Digital de Documents tots els exemplars del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, des de 1891 fins a 1938.
Es diu que properament també estaran disponibles els de les entitats predecessores, de manera que hi haurà la sèrie completa des de l'any 1876.
Està clar que és una molt bona notícia, de la qual ens hem de felicitar tots els excursionòlegs.

Es pot consultar a http://ddd.uab.cat/record/27613

Pirineos 3000

Amb més de 4.300 usuaris registrats i unes 4.500 visites diàries (visitants únics), Pirineos3000 és una de les comunitats virtuals més potents del panorama català. I presumeix de ser la web de muntanya més antiga de l’estat espanyol. Gestionada des de Barcelona pel David i el Marc és un altre exemple que l’excursionisme existeix més enllà de les entitats. Curiosament, la majoria de les persones que formen la comunitat no són de Catalunya. Possiblement per qüestions de llengua, perquè tot i que en aquest espai cadascú es pot expressar en l’idioma que se senti més còmode, a la pràctica la llengua vehicular més habitual és el castellà.
Pirineos3000 és un projecte econòmicament deficitari que, per intentar fer algun diner i pagar encara que només sigui el hosting, va crear una llibreria virtual especialitzada en temes de muntanya. Ara, en el mateix sentit, acaba de sortir el número 0 de la revista Pirineos 3000, la “primera revista digital de muntanya redactada integrament pels usuaris de la web”. Si continua com en aquest número 0, caldrà situar-la entre les revistes de referència del país.
Els seus gestors afirmen que no hi ha controvèrsies entre els seus membres. En aquest espai es parla de muntanya, sense estridències i sense necessitat de moderar les intervencions dels seus membres.
La part més important de la web correspon a les aportacions dels seus membres: en ella es poden trobar descripcions de les ascensions a les principals muntanyes i vies, no només del Pirineu. També altra informació. Actualment aquest tipus d’informació té un gran valor, perquè es pot actualitzar amb més facilitat i perquè el fet de veure els perfils de les persones que l’han escrita permet fer-se una idea de com valorar la informació que es sol•licita.
En definitiva, Pirineos3000 és, des de ja fa temps, un referent de l’excursionisme a casa nostra.

Doncs sí: espeleologia al XVII!

Cova Sens Fons, amb una entrada de més de 80 vares

“(...) y se va baxando hast un llano, donde hay una grande balsa, que esta siempre llena de agua muy buena, y chrystalina, que se distila de lo alto de la Montaña, y por los lados tiene unas piedras relucientes, como si fueran Vidrio Chrystalino, y en uno de los lados tiene una puerta grandissima, la qual baxa muy honda, tanto, que atando una piedra en muchos cordeles atado el uno con el otro, no se halla el suelo, y por esto la llaman: Sens Fons, que es lo mesmo, que dezir, que no se le puede medir el hondo, que tiene.”

El Querant de Meyà, un avenc de 16 varas
“con que es fuerça baxar con sogas, y causa notable espanto, y baxo hay una grande plaça redonda muy llana de diez y seys passos, y al cabo de dicha plassa, hazia Levante se halla una abertura à modo de baxada derecha, que por causa del grande horror, y espanto no se halla quien se atreva à entrar dentro de ella, y tiene veynte y quatro varas, y assi desde arriba, hasta baxo mide quarenta varas”.

Si això no era espeleo... el llibre és de 1668:

Roig y Jalpí, Juan Gaspar: Tratado de las excelencias, y antiguedades del Priorato de Santa Maria de Meyà, en el Principado de Cataluña. Girona, Geroni Palol, 1668.